La prima de risc d'Itàlia es dispara a nivells rècord
La prima de risc italiana es dispara fins als 450 punts, un nivell mai vist des de l'entrada del país a l'euro. La crisi grega també enfonsa els mercats de tot el continent, amb la banca com a principal perjudicada.
BARCELONA.Silvio Berlusconi va haver de reaccionar ahir després que la pressió sobre el deute italià marqués un nou màxim històric. La cimera anticrisi de la setmana passada havia generat un gran optimisme a gairebé tot Europa, però Itàlia n'era l'excepció. La prima de risc havia pujat durant els últims dies, però l'anunci que Grècia convocarà un referèndum per validar els acords de la cimera la va disparar fins als 450 punts, un nivell rècord. El Banc Central Europeu (en què ahir debutava Mario Draghi com a nou president) es va veure obligat a intervenir el mercat comprant deute italià de manera massiva amb l'objectiu de rebaixar la pressió. Al mateix temps, Berlusconi es va comprometre amb Angela Merkel a aplicar ràpidament les reformes necessàries per calmar els mercats.
Pressió sobre Itàlia
Itàlia ha agafat el relleu d'Espanya com a principal candidat a un contagi de la crisi grega. La prima de risc espanyola també va augmentar, tot i que en menor grau (va pujar des dels 342 fins als 372 punts). La prima de risc marca la diferència entre els interessos que paga un país en comparació amb Alemanya. Els experts consideren que una prima de risc que superi els 400 punts sostingudament és insostenible, ja que encareix el deute del país en qüestió.
Fa setmanes que els líders europeus pressionen el govern italià perquè aprovi reformes. Berlusconi sempre ha reaccionant assegurant que ho farà, però mai les ha acabat d'executar. Això va provocar que les principals organitzacions d'empresaris i banquers italians publiquessin un comunicat conjunt en què exigien a Berlusconi que apliqui noves reformes o dimiteixi.
Al document els empresaris asseguren que "la situació actual és insostenible per a Itàlia i per als italians". "No podem continuar veient l'ascens de les primes de risc i la caiguda del valor de les accions. No podem córrer el risc de perdre en poques setmanes el que hem construït durant dècades de feina". I conclouen: "No podem seguir negant els riscos. El temps s'ha acabat, els danys ja són ingents i hem d'aturar l'hemorràgia".
Caiguda de les borses
La jornada va ser molt negativa a les grans borses europees, en què la decisió de convocar un referèndum a Grècia va provocar una caiguda generalitzada. A part de la Borsa d'Atenes, que va perdre un 6,9%, la pitjor part se la va endur Itàlia, altre cop. La Borsa de Milà va caure un 6,8%, el descens més pronunciat des de la fallida de Lehman Brothers, fa tres anys. Les borses de Frankfurt i París van baixar un 5% i un 5,38%, respectivament, mentre que la de Madrid va baixar un 4,19%.
La banca va ser el sector més castigat a tots els països, excepte a Espanya. Això va ser especialment notori a Alemanya i França, ja que la banca d'aquests dos països seria la principal perjudicada d'una fallida total de Grècia. A París tres entitats financeres (Société Générale, BNP i Crédit Agricole) van encapçalar les pèrdues, amb descensos superiors al 12%, mentre que a Frankfurt dos grans bancs (Commerzbank i Deutsche Bank) van perdre més d'un 8%.
