PROFESSOR BARCELONA GSE I UABLa prima de risc del deute públic espanyol està assolint nivells rècord per sobre dels 400 punts. Això implica que el bo espanyol a deu anys s'està intercanviant al mercat secundari a un tipus d'interès per sobre del 6%, quan el tipus d'interès d'un bo equivalent alemany s'intercanvia per sota del 2%.
Però posem les coses en perspectiva: aquest increment dels tipus d'interès afecta només les noves emissions, no es trasllada al conjunt del deute. Els bons espanyols tenen un venciment mitjà al voltant dels 7 anys, i un augment temporal dels tipus afecta una fracció petita del conjunt. Però tampoc és un fet anecdòtic: si aquesta situació es manté o s'agreuja per un període de temps prou llarg, el cost del deute es podria convertir en insostenible.
I això per què passa? Imaginem un inversor individual que pensa: si la resta d'inversors no confien en la situació espanyola i no estan disposats a refinançar el seu deute, llavors l'estat espanyol no hi podrà fer front. Per tant, el pànic es converteix en una profecia que s'autocompleix. Aquest pànic es pot desencadenar pràcticament en qualsevol país: sense anar més lluny, Alemanya -molt més endeutada que Espanya- no podria fer front als pagaments si els inversors no estiguessin disposats a refinançar el seu deute. Simplement, els inversors creuen que un pànic d'aquest estil és poc probable en el cas alemany.
Les retallades o les reformes estructurals per promoure el creixement futur podrien convèncer els inversors individuals que la probabilitat d'un pànic va minvant, però la vulnerabilitat no desapareix. L'única forma d'eliminar la vulnerabilitat és la presència d'un inversor compromès a absorbir tant deute com sigui necessari (no un terç o la meitat, sinó tot). I aquest inversor només pot ser el Banc Central Europeu. Un anunci creïble en aquesta direcció podria eliminar del tot la possibilitat d'un pànic i per tant no caldria ni intervenir (i el BCE fins i tot hi podria guanyar diners). També podria ser, però, que el pànic no desaparegués i el BCE hagués de comprar el deute existent, injectant una quantitat enorme de moneda i desencadenant una espiral hiperinflacionària. Si els canvis de govern en els països menys creïbles no tenen un efecte calmant ràpid, l'alternativa del BCE es consolidarà com l'única viable. Això o presenciarem impotents com els pànics es van desencadenant i estenent. No queda gaire temps.
