RABATSara Mouatamid és el rostre amable del nou Marroc. Va ser la guanyadora, a principis de febrer, del primer concurs de miss que s'ha organitzat al país magribí. La notícia seria irrellevant si no fos perquè la bella Sara va obtenir la corona pocs mesos després que els islamistes, que fins ara s'havien oposat a aquest tipus de certamen, arribessin al govern. Més que una contradicció, la coronació de la primera Miss Marroc és un símptoma del canvi tranquil que sembla haver emprès el país.
El concurs de bellesa femenina ha permès als islamistes moderats del nou cap del govern, Abdelilah Benkirane, trencar amb la imatge de radicalitat que se'ls atribuïa quan eren a l'oposició, demostrar que democràcia i islam són compatibles i desmarcar-se de postures més extremes en relació amb el paper de la dona a la societat.
La convocatòria tampoc és aliena a les creixents demandes de més democràcia i llibertats que van esclatar al Marroc amb la Primavera Àrab. Mouatamid pertany a la classe mitjana emergent que nodreix les manifestacions que recorren Rabat i Casablanca cada dia. La jove, de 19 anys, estudia comerç a Casablanca, parla cinc idiomes -àrab, francès, anglès, alemany i castellà-, té família a França i ha viatjat a Europa diverses vegades. Escollida com la més guapa del país entre 2.500 participants, la noia va definir la dona marroquina com a "refinada, capaç, ambiciosa, tradicional i moderna".
Al Marroc actual comencen a debatre's temes que fins ara eren tabú. A les places, però també a la premsa, es discuteix sobre si l'estat ha de ser laic o ha de seguir sent religiós. La figura del rei, fins ara representant de Déu a la terra, ha deixat de ser intocable.
Joves llicenciats, més aturats
En un país fortament conservador i en el qual la meitat de la població té menys de 30 anys, uns joves cada cop més ben preparats reclamen drets i oportunitats. L'economia creix a un ritme del 4% anual, es construeixen centres comercials fastuosos com el Morocco Mall de Casablanca i grans ports com el Tanger Med. Però mentre que els marroquins amb segona residència ja tripliquen els que viuen en barraques, l'atur entre els llicenciats -amb una taxa del 18%- quasi duplica el del conjunt de la població.
El paper de la dona, mentrestant, està en revisió. El Marroc ocupa el lloc 130, d'un total de 187, en l'índex de desigualtat de gènere que elaboren les Nacions Unides. El codi de família -conegut com a mudawana -, aprovat el 2004, proclama la igualtat de drets entre els dos sexes, allibera la dona de la tutela del pare o del germà per casar-se, aboleix la figura del repudi i l'obediència al marit, prohibeix la poligàmia i permet a la dona divorciar-se quan vulgui. En un país en què el 40% de la població encara és analfabeta, la nova mudawana va ser una commoció per a milions d'homes: van sentir que perdien les seves dones i una part del seu poder.
Els organitzadors de Miss Marroc han anunciat que la guanyadora del concurs participarà en la pròxima edició de Miss Món. Si les previsions es compleixen, els marroquins tindran l'oportunitat de veure la tardor vinent el que es van perdre el 4 de febrer: Sara Mouatamid desfilant en banyador. Si fos així, el país magribí es convertiria, juntament amb Egipte, el Líban i Turquia, en un dels pocs estats amb majoria musulmana presents al certamen.
