Barcelona"Tunísia és un estat policial, amb una minvada llibertat d'expressió o associació i greus problemes de drets humans". És la inquietant imatge que l'ambaixador dels Estats Units a Tunis va transmetre el juliol del 2009 al departament d'Estat. Wikileaks va filtrar aquest cable a la premsa el 7 de desembre, pocs dies abans de la immolació d'un llicenciat a Tunísia, que es considera l'origen de la revolta. ¿Estem davant de la primera revolució de Wikileaks? Als tunisians no els calia que ningú els vingués a dir com era el seu dictador, però alguns detalls revelats en els documents filtrats per Wikileaks podrien haver acabat d'encendre la metxa. La dona de Ben Ali fent negocis amb la venda d'una escola privada a Tunis o el gendre del dictador convivint amb un tigre a la seva mansió a les platges de Hammamet en són només dos exemples. El Twitter oficial de Wikileaks s'ha encarregat les últimes hores d'atribuir-se el paper d'instigador de la revolta tunisiana, en què, tot i la censura, internet té una forta penetració.
Obama, el més contundent
Un dels cables filtrats a Wikileaks sobre Tunísia portava una pregunta clau en l'assumpte: "Tunísia preocupant, què hauríem de fer?" Doncs potser és per això, però els Estats Units van tenir clar, molt abans que França o la Unió Europea, de quina part estaven en aquesta revolta. La setmana passada van condemnar l'ús de la força i el mateix president nord-americà, Barack Obama, va destacar ahir, després de la fugida de Ben Ali, "el coratge i la valentia" del poble tunisià en "una lluita determinada pels drets universals". Encara que fos per prevenir la implantació d'Al-Qaida en aquest país, que segons Wikileaks era un dels objectius de Washington, els Estats Units no volien més Ben Ali. Aquesta vegada sí que van estar al costat del poble.
