Ras ajdir."La nostra sang és verda". Ni blava ni vermella. Els pro Gaddafi diuen que porten el color la bandera del règim a les venes. Ahir un grup d'uns quaranta es va plantar al pas de Ras Ajdir, a la frontera amb Tunísia, cridant l'atenció dels periodistes que des de fa una setmana esperen la caiguda de Muammar al-Gaddafi per poder arribar a Trípoli.
Amb mocadors verds al coll i portant retrats de Gaddafi, al damunt de furgonetes pickup , cridaven "Al·là, Muammar, Líbia i prou" i aplaudien. Asseguraven que al país només hi ha "petits problemes", que les ciutats de l'oest "estan en calma" i que les imatges que emeten les cadenes àrabs són mentida. Preguntats per les fotografies dels morts a Bengasi, asseguraven que "són de l'Iraq", llançant tota mena d'improperis contra la bèstia negra mediàtica: Al-Jazira. "Jo tinc un mòbil: puc trucar a Qatar i inventar-me que m'estan bombardejant, i al cap de cinc minuts la notícia s'estarà difonent a tot el món", cridava un home. Aleshores, per què no permeten a la premsa destacada a Ras Ajdir entrar a Líbia per explicar el que està passant? Arronsaven les espatlles.
Enmig de centenars de treballadors de Bangla Desh, que intentaven desesperadament sortir del país, mentre continua el flux d'immigrants libis que fugen cap a Tunísia, els pro Gaddafi s'apuntaven a les teories de la conspiració: "Israel, els Estats Units i Al-Qaida volen causar problemes a Líbia per quedar-se amb el petroli". I per què han dimitit molts ambaixadors libis d'arreu del món (no és el cas del d'Espanya)? Perquè el rais els ha fet plegar, asseguren. Un periodista tunisià s'hi encarava: "Hauríeu de defensar Líbia, i no un líder moribund que us està portant al desastre". Els fidels al règim esclataven: "Gaddafi no morirà mai". A la llunyania van aparèixer un Porsche Cayenne, un Mercedes i un Range Rover esportiu, tots blancs, que contemplaven l'escena en un discret segon pla. Segons la Creu Roja, 70.000 persones ja han creuat aquest pas fronterer.
