El problema no és ser dona, sinó mare

BARCELONA.En el govern paritari de la primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero hi havia una desigualtat evident: els ministres sumaven 22 fills i les ministres només 5. Per què? "Les dones a la feina no són discriminades per ser dones sinó per ser mares". Ho diu la directora del Centre de Treball i Família de l'Iese, Núria Chinchilla. Si el 60% dels llicenciats europeus són dones, com és possible que la seva presència en càrrecs directius sigui tan testimonial? La resposta és que el preu que s'ha de pagar és massa alt, ja que el mercat laboral és molt rígid i la cultura empresarial està pensada i exercida per homes. "Els homes allarguen la jornada laboral per fer una copa i fer networking, i la dona marxa corrents a casa per estar amb ells fills. I això fa que quedin relegades", diu Chinchilla. Segons un estudi fet per l'Iese, només el 22% de les empreses tenen algun tipus de mesura per conciliar la vida familiar i la laboral. "La conciliació és una trampa perquè només es pensa en les dones i els que han de conciliar també són els homes", diu la sociòloga Sara Moreno. Però amb les dades a la mà, les que s'agafen excedències i jornades reduïdes per tenir cura dels fills són elles. I és llavors quan es posa fre a la carrera. "Fins abans de la maternitat les dones mantenen nivells molt alts, però la maternitat representa un estancament", diu el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín. I també n'hi ha que sacrifiquen tenir fills. Les desigualtats de gènere són presents en moltes esferes.

Diferències de sou i feinaLes dones han de treballar dos mesos més per cobrar el mateix

Els homes tenen més contractes estables que les dones i el sou mitjà anual d'elles és un 22% inferior, tot i que són elles les que obtenen més bones qualificacions a la universitat. A més, les dones han de treballar gairebé dos mesos més a l'any que els homes per guanyar el mateix. Fins i tot amb nivells educatius idèntics, tenen sous inferiors. El sou brut anual mitjà d'un home és de 26.901 euros mentre que el de les dones és de 20.467 euros, segons dades de l'Idescat. També hi ha professions feminitzades, com els serveis i el comerç, i altres de tradicionalment masculines, com la sanitat, on la dona ha guanyat terreny.

Treball domèsticLes dones dediquen el doble d'hores que els homes a la llar

La dona s'ha incorporat al món laboral, però l'home no ho ha fet a les tasques domèstiques. Les hores que les dones dediquen a les tasques de la casa i la família (4 h 14 min) són el doble que les que dediquen els homes (2 h 35 min). Més de la meitat de les persones cuidadores són dones, i tasques com banyar els nens o ajudar-los a fer els deures ho fan majoritàriament les dones. "Hem d'entrar al nucli dur, a les cases", diu Moreno.

Conciliar la maternitatUn fill condiciona més les dones

Quan arriba el moment de tenir fills, "si algú s'ha d'agafar reducció de jornada és la dona perquè el seu sou és inferior: és un cercle viciós", reconeix Moreno. Mentre que entre els homes la jornada parcial és pràcticament testimonial (un 5,8% dels homes ocupats), entre les dones supera el 23%. I si el motiu de les dones és ocupar-se de les tasques familiars, el dels homes són els estudis.

Sostre de vidre i de cimentSolució: horaris flexibles

"El sostre de vidre el posen els homes i el de ciment les dones", diu Chinchilla. Assegura que quan a una mare se li proposa ascendir hi renuncia perquè el cost és molt elevat, ja que perd vida personal i familiar: "L'ambició de la dona és més àmplia que la de l'home. L'home està satisfet amb una targeta amb la paraula director i la dona té més interessos. Diu: «I la meva vida què?»". La solució és introduir horaris flexibles a les empreses perquè tant homes com dones puguin exercir de pares. Un terç de les dones que no poden conciliar marxen a una altra empresa on poden negociar la flexibilitat; un altre terç munta una empresa pròpia, i un tercer es queda dos o tres anys a casa. Però ha de ser possible, com diu Palacín, "sortir del mercat laboral i poder-hi tornar sense que hi hagi penalitzacions". Segons Chinchilla, "la trajectòria laboral és llarga i hi ha d'haver temps per a tot".

Calen quotes?Les dones són menys del 15% dels càrrecs directius

Aquestes són les conseqüències del sostre de vidre: les dones només representen el 13,7% dels membres de les cúpules directives de les grans empreses de la UE i a Espanya 9 de cada 10 membres dels consells directius són homes. Brussel·les, segons va anunciar Viviane Reding, comissària europea de Drets Fonamentals, estudia imposar quotes femenines a les cúpules directives. La decisió aixeca polseguera. Chinchilla creu que és començar la casa per la teulada: "Quan les empreses siguin més flexibles, les dones ascendiran de manera natural".

Lideratge femeníLes caps dones, més ben valorades

Els homes també volen conciliar. A partir dels 35 anys, el 68% dels treballadors prefereixen tenir una dona com a cap perquè fan més fàcil la conciliació. Però primer han d'arribar als llocs de poder.