Tres mesos després de la presa de possessió d'Artur Mas com a nou president de la Generalitat, el diari ARA presenta la primera avaluació del compliment del programa del Govern realitzada per l'equip de l'ARA Control. En aquesta ocasió oferim una panoràmica general a partir de l'escrutini de cinc dels compromisos més rellevants de CiU en cada àrea de govern. La nota global que se n'extreu és de 14 sobre 100, una qualificació en aparença baixa, però que és producte només de tres mesos de gestió.
Quines conclusions en podem treure? Com sol passar quan es miren les coses amb detall, la realitat es mostra tossudament complexa i resistent a la simplificació. Juntament amb alguns incompliments rellevants, com el referent a la creació del departament d'Universitats, l'ampliació dels ajuts a famílies amb infants o el manteniment dels recursos a la sanitat, hi destaquen un seguit de compromisos que ja s'han executat o que estan en vies de fer-ho, com la supressió de la zona 80, la reducció d'alts càrrecs i personal eventual o els nous criteris per a la preinscripció i la matrícula.
Entremig hi ha un bon nombre de temes que tot just comencen a posar-se en marxa i que hem definit amb l'expressió "en progrés", a l'espera de l'evolució que mostrin els propers mesos, i molts altres en els quals, tot i figurar al programa electoral del 28 de novembre, de moment el Govern no ha donat cap senyal d'estar treballant. D'alguna manera, de l'anàlisi dels temes que estan en progrés en podem deduir quines són les prioritats del nou Govern, i quins són els temes que, malgrat que figuraven al programa electoral, no es consideren prioritaris.
Es tracta, en tot cas, de qualificacions revisables i que a mesura que avanci la legislatura poden passar a ser considerades incompliments o compliments en funció de la direcció que prengui el Govern.
En tot cas, hi ha alguna pauta general que podem identificar. El context de retallada de la despesa és incompatible amb la literalitat d'un programa electoral que, avaluat en el seu conjunt, proposava gastar més i -mentre no arriba el nou pacte fiscal- ingressar menys. I això, ara com ara, no és possible. El Govern adapta la seva actuació a un marc financer molt restrictiu i això, sovint, implica incompliments del programa. Ara bé, la resposta del Govern a aquesta incompatibilitat entre el seu programa i l'objectiu de la reducció del dèficit públic no és simètrica: en termes generals, veiem com els compromisos que implicaven despesa no són atesos, mentre que els que comportaven una reducció d'ingressos (supressió de l'impost de successions i donacions, desgravacions fiscals per contractació de mútues sanitàries privades, revisió dels increments d'impostos del 2010) es mantenen o, en tot cas, s'han corregit a la baixa o s'han endarrerit però no han sigut expressament descartats. Aquesta incompatibilitat entre els compromisos preelectorals i la necessitat de reducció del dèficit públic és indicativa de fins a quin punt, en la nostra tradició política, els programes electorals estan sovint concebuts com a declaracions d'intencions que no necessàriament se sotmetran a escrutini públic en cas que el partit accedeixi al govern.
Fa l'efecte, i això no és en cap cas exclusiu del programa de CiU, que als programes s'hi diu el que cada sector social vol sentir, sense que això vagi acompanyat d'una valoració realista de les repercussions que tindrà en termes de despeses i ingressos. Només així podem entendre que en plena crisi econòmica se'ns haguessin presentat programes expansius en despesa.
El resultat d'aquesta lògica d'elaboració de programes que no es poden acomplir és que els electors no poden conèixer les autèntiques prioritats dels partits fins que arriben al govern i comencen a implementar-les. I això, lògicament, afebleix la posició dels votants a l'hora de prendre la seva decisió de vot.
En aquest marc, la generalització de mecanismes d'avaluació independent del compliment dels programes com l'ARA Control podria posar límits al que els partits hi diuen i incentivar-los a plantejar propostes realistes que revelin les seves prioritats. Només per això ja haurà valgut la pena.
