FINANCES ELS IMPOSTOS CATALANS
Crònica 19/04/2011

El 'programa xiclet' facilita de nou que es qüestioni l'executiu de CiU

Ferran Casas
4 min
Matèria delicada Els consellers Andreu Mas-Colell i Boi Ruiz, a la foto amb el president Mas, gestionen matèries delicades i han tingut problemes de comunicació.

Si ara CiU hagués de fer el programa per a les eleccions al Parlament, el faria encara més inconcret del que solen ser aquesta mena de documents que els partits redacten sabent que, a la llarga, poca gent se'ls mira. En el cas de la federació nacionalista i del president Artur Mas, la gravetat de la situació econòmica en arribar a la Generalitat ha fet que el programa, malgrat que estava pensat per governar, s'estigui aplicant amb comptagotes (sobretot quan es tracta de mesures costoses) i que el compliment del que s'ha promès sigui cada cop més complicat.

És el que els ha passat, de nou, amb els tributs. Aquest cop a costa de la rebaixa de l'impost de la renda sobre les persones físiques (IRPF) per a les rendes més altes, que CiU prometia "revisar" al punt 479 del seu programa. Els dèficits de comunicació i la confusió entorn de la revisió de l'impost que es van viure al llarg de diumenge van facilitar que ahir, de nou, l'oposició s'acarnissés amb l'executiu, tant per les formes com pel fons de la mesura anunciada per Andreu Mas-Colell. Fins al punt que el mateix Mas va haver d'aprofitar la seva intervenció en un acte que no tenia res a veure amb les rendes del treball per resoldre equívocs i apuntalar el que diumenge havia volgut expressar el conseller.

Mas confirma que no toca l'IRPF

A la delegació de la Comissió Europea a Barcelona, Mas va assegurar que si a la sala hi havia algú amb un sou molt alt havia de tenir clar que "no se li abaixaran els impostos fins que acabin els ajustos pressupostaris" que opera el seu Govern amb més contestació de l'esperada.

Mas-Colell havia declarat a l'agència Europa Press, en una entrevista feta pública diumenge al matí, que derogaria el "recàrrec" en l'IRPF als salaris més alts que el tripartit va aprovar el 2010. En un dia d'aparent calma, l'endemà del Madrid-Barça, en què tots els partits abonaven un front comú al Congrés per reclamar al govern del PSOE el compliment íntegre dels acords de finançament pagant el fons de competitivitat, les declaracions de Mas-Colell van ser aprofitades per l'oposició per contraposar les rebaixes d'impostos "als més rics" amb les retallades en els serveis socials com la sanitat o l'educació.

A tres quarts de deu del vespre -i segurament "quan la bola de neu era ja massa grossa", segons reconeixen diverses fonts de l'executiu-, la conselleria d'Economia es va veure obligada a precisar l'agència de noticies amb un comunicat en què afirmava que la rebaixa no es faria efectiva mentre duri "el procés d'ajust de l'economia catalana". Ho van fer després de pensar-s'ho molt i de fer diverses consultes, però el mal ja estava fet.

En qualsevol cas, les rebaixes d'impostos "als més rics" eren al programa de CiU. No només dels trams autonòmics de l'IRPF per a les rendes més altes. També en totes les altres pujades del tripartit, un meló que encara no s'ha obert i que afecta transmissions jurídiques o matriculació. CiU va prometre també reduir a la mínima expressió l'impost de successions i donacions. En aquest cas, però, i a causa de la situació financera del Govern, que pretén complir els objectius de dèficit "sense trampes", només es va actuar sobre el primer, que el tripartit ja havia rebaixat sensiblement en la fase final del seu mandat limitant-ne l'impacte a les herències altes. Mas-Colell va reconèixer diumenge que actuar sobre el de donacions restava encara pendent.

El conseller i el seu equip van passar un diumenge més que mogut. Però no poden dir que no s'hi van acostumant, més després de les declaracions contradictòries que dirigents de CiU i membres del Govern van fer en el seu dia sobre l'impost de successions. Més enllà de culpar l'agència d'haver forçat les paraules del conseller (matar al missatger és temptador) i no haver-les contextualitzat, fonts de CiU assumien, però, que Mas té "un problema" pels "dèficits de comunicació" de Mas-Colell i del conseller de Salut, Boi Ruiz, que prepara una retallada traumàtica al sistema sanitari. El primer és "un acadèmic" poc avesat a tractar amb els mitjans i el segon un "gestor" amb poques aptituds per a la diplomàcia.

De l'un i de l'altre, a Palau n'admeten "virtuts i defectes", però confien que acabaran "quallant" per la seva vàlua. Per ara, però, ni poden ni volen "tancar-los la boca".

Entre les pràctiques i l'obscenitat

L'oposició no va ser, tampoc ahir, magnànima. L'argument era simple: si la crisi val per retallar prestacions que no es qüestionaven o que CiU volia ampliar quan l'esquerra governava, ara ha de servir per desistir de parts del programa. Malgrat que el fantasma de la reforma immediata de l'IRPF s'allunyava, l'alcalde de Barcelona i virtual cap de l'oposició a Mas fins al 22 de maig, Jordi Hereu, va assegurar que era "un despropòsit injust i inapropiat". El líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, va anar més enllà i, com a màxim dirigent de la formació que en el seu dia va impulsar el "recàrrec", va denunciar que era una pretensió "indecent i obscena". I ERC va constatar que el Govern és "més sensible als alts directius que als ciutadans". El PP comparteix els objectius fiscals de Mas i es va limitar a constatar que l'executiu està "en pràctiques" i incorre en constants "contradiccions".

I és que el Govern no només ha de fer malabarismes per aplicar la seva agenda liberal. El mateix li passa amb qüestions polítiques. En breu, la consellera de Governació, Joana Ortega, durà al consell executiu la reforma de la llei de vegueries. Aquesta norma, aprovada in extremis per Montilla davant la insistència d'ERC, preveu que, després de les eleccions del 22 de maig, les quatre diputacions es converteixin, a efectes catalans, en vegueries, i iniciar ja el procés de creació de tres nous àmbits veguerials. Amb la reforma, la llei quedarà sense data d'aplicació i, per tant, congelada.

Ortega va anunciar en el seu dia que, en plena crisi, no s'entendria una reforma administrativa que el ciutadà pot percebre com a costosa. Per això va anunciar que no compliria el punt 974 del programa de CiU, que promet crear-les. En aquest cas, la contestació social i política és menys forta i un cop més el programa ha estat un xiclet.

stats