CANVI POLÍTIC ALS BALCANS
Crònica 06/12/2011

Un govern progressista liderarà l'entrada de Croàcia a la UE

Entrar a la UE i bastir ponts cap a Sèrbia i Bòsnia i Hercegovina onze anys després de la guerra. Són les prioritats en política exterior del nou govern croat, que ha desbancat l'hegemonia conservadora.

Anna Valldeperas
3 min
El líder de la coalició Kukuriku, Zoran Milanovic, celebrant de matinada la victòria en les legislatives de Croàcia.

ZAGREBCroàcia escull un Parlament progressista de centreesquerra que mira cap a la Unió Europea però també cap a les veïnes Sèrbia i Bòsnia i Hercegovina sense rancor. La coalició Kukuriku, liderada pel partit socialdemòcrata SDP, ja té el doblet. Després que fa dos anys el seu candidat guanyés la presidència del país amb Ivo Josipovic, l'SDP va aconseguir diumenge ser la proposta més votada a les eleccions parlamentàries a falta que avui, a les 11 del matí, es confirmin els resultats oficials amb el 100% dels vots escrutats.

Del total dels 151 parlamentaris, la coalició Kukuriku -formada per l'SDP, el Partit de la Gent de Croàcia, el Partit Democràtic d'Ístria i el Partit dels Pensionistes- aconseguiria 80 diputats. Enfonsats pels escàndols de corrupció i la crisi econòmica, els conservadors de la Unió Democràtica Croata (HDZ), que ha governat el país des de la independència amb un únic parèntesi de tres anys (2000-2003), n'aconseguirien només 47.

El líder de la coalició Kukuriku -que es diu així perquè és el nom del restaurant on es van reunir per primera vegada tots els seus membres-, Zoran Milanovic, serà el primer ministre més jove de la història del país i un dels més preparats acadèmicament; a més de parlar anglès, rus i francès, és llicenciat en dret, té un postgrau de dret europeu comparat i ha treballat al ministeri d'Exteriors en missions de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) a l'Azerbaidjan o com a assessor de la missió de Croàcia a la UE i a l'OTAN.

Un pont entre l'Est i l'Oest

La proposta de Kukuriku, amb el seu Pla 21, que és com han anomenat el seu projecte polític, ha guanyat en vuit dels deu districtes electorals del país. Els tres diptutats que representen els croats que viuen a l'estranger o que han obtingut la nacionalitat per tenir antecedents croats (molts d'ells són de la part croata de Bòsnia i Hercegovina) han anat cap a la HDZ. Les minories ètniques, amb vuit diputats, tenen els seus partits que les representen.

Kukuriku es defineix com a eurooptimista i en el seu programa electoral assegura que l'entrada de Croàcia a la UE els portarà bàsicament tres beneficis: estabilitat política i democràtica, competitivitat econòmica i seguretat. Els membres del nou govern també creuen que la seva entrada és estratègica per assegurar l'estabilitat al sud-est d'Europa. I és aquí quan s'entra en un dels temes més importants de la seva visió europeista. Sempre han tingut un discurs conciliador amb els veïns de Sèrbia: públicament han dit que ajudaran en la seva integració a la UE i han donat suport a les aproximacions fetes pel president del país, Ivo Josipovic, amb el seu homòleg serbi.

Però el principal escull per a la integració de Croàcia a la UE és l'estabilitat de Bòsnia i Hercegovina, que té un paper clau en la regió. Cal recordar que aquesta república està formada per tres ètnies -la sèrbia, la croata i la bosniana-, i que el país continua dividit demogràficament onze anys després del final de la guerra dels Balcans. L'amenaça d'una nova divisió del país està sempre present i la forta influència política i econòmica dels governs de Zagreb i Belgrad a les zones de majoria tant sèrbia com croata fan que una visió constructiva sigui molt important.

Trucant a la porta de Brussel·les

El govern de Milanovic haurà d'afrontar la recta final de l'entrada del país a la UE. Divendres vinent el president, Ivo Josipovic, i la primera ministra sortint, Jadranka Kosor, firmaran el tractat d'accés de Croàcia a la UE a Brussel·les just abans que comenci la reunió de caps d'estat i de govern comunitaris. Posteriorment, mentre els 27 ratifiquen en el seus respectius Parlaments l'adhesió de Croàcia, el nou govern haurà de convocar un referèndum en el termini de trenta dies.

stats