Ricardo González Alfonso "És una projecció cosmètica i conjuntural com moltes altres"

El periodista Ricardo González Alfonso viu exiliat a Madrid des que va ser excarcerat pel règim cubà l'any 2010 en el grup de 52 presos de consciència que van sortir de la presó camí de l'estranger.

Com veu l'excarceració de presos anunciada per Raúl Castro?

L'anunci no té res de nou. És una rutina que s'ha anat repetint al llarg dels anys com ara quan el papa Joan Pau II va visitar l'illa l'any 98. El més significatiu és que ara la gran majoria dels que deixaran en llibertat són presos comuns.

Creu que és un gest de bona voluntat del govern cubà?

Aquesta mesura del règim, com moltes altres en el terreny econòmic o migratori, és conjuntural, efímera, per donar resposta a una situació concreta d'asfíxia. Podríem dir que és part d'un ritual per millorar la imatge dins i fora de la dictadura dels germans Castro a Cuba. Però realment no hi ha cap novetat, és una projecció cosmètica i conjuntural com moltes altres.

I els passos de Castro en el terreny de l'obertura econòmica?

Això també són gestos efímers. Als 80 els pagesos ja podien vendre lliurement els seus productes, després ho van prohibir. Ells obren i tanquen temporalment per buscar un alleujament quan les circumstàncies són molt difícils. A Cuba no patim una crisi, patim un desastre econòmic. La crisi d'Espanya seria el somni daurat dels germans Castro.