MadridSi no hi ha cap daltabaix, el dia 20 de novembre el PP tornarà a la Moncloa a cavall d'una majoria absoluta aclaparadora. En les eleccions del 2004, les enquestes demostraven que els socialistes guanyaven terreny a mesura que passaven els dies. El 2008 partien amb avantatge. Ara, en canvi, el partit d'Alfredo Pérez Rubalcaba veu com Mariano Rajoy es va allunyant. Després de les convencions polítiques dels uns i els altres, el PSOE i el PP tenen la maquinària greixada per córrer l'esprint final.
El principal objectiu del candidat de la dreta és no remoure les aigües durant els 42 dies de cursa electoral. Fonts del seu equip de campanya admeten que somnien "aturar el temps i tornar a engegar el rellotge el dia abans de les eleccions". És a dir, fer mans i mànigues per esquivar els grans compromisos electorals, com va fer Rajoy dissabte. Les línies del programa, de marcat caràcter aznarista, ja les van detallar els seus col·laboradors un dia abans.
Seguint l'exemple autonòmic
La secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, va reclamar ahir als seus que no s'adormin perquè encara "no està tot fet". Ara cal refredar una eufòria justificada. El partit té enquestes que els donen entre un 22% i un 23% de vot a Catalunya. Tot i que veuen difícil el sorpasso a CiU, els populars saben que aquesta dada és el millor termòmetre.
L'esprínter Rubalcaba va posar ahir tots els caps de llista a treballar, en una ofensiva per provar d'escurçar distàncies. A diferència del PP, el PSOE s'esforça a llançar propostes molt concretes per mirar de sacsejar un electorat impregnat de pessimisme econòmic. La campanya socialista, decantada a l'esquerra, es basa en una premissa central: més impostos als rics per esquivar retallades socials. Ahir, el candidat socialista va dir que si el PP guanya imitarà les tisorades que ja apliquen les comunitats governades per la dreta. Paral·lelament al discurs de campanya, Rubalcaba ha d'anar tapant fuites internes, com la tensió amb els socialistes madrilenys per les llistes. O veus díscoles, com José Bono, que ha proposat que per reduir despesa els governs autonòmics escapcin allò que té a veure amb la "identitat", perquè no és "essencial".
Les autonomies del PP, de moment, fan pinya amb Rajoy i avui demanaran una reunió del Consell de Política Fiscal per denunciar la falta d'un decret del govern espanyol per als pressupostos de l'any que ve. Tant els socialistes com els populars saben que si el PP guanya Rajoy haurà de gestionar una situació fins ara inèdita i complicada: governar per a tot l'Estat i en gairebé totes les comunitats. No és estrany que alguns dels barons més veterans, com Juan Vicente Herrera, de Castella i Lleó, comencin a avisar els que van aterrar al poder el 22 de maig que s'ha d'actuar amb prudència. Caldrà veure quin és el grau d'oposició interna al programa recentralitzador.
En una precampanya tan previsible, l'únic element que podria alterar-la és una eventual dissolució definitiva d'ETA. A les files socialistes, però, hi ha la convicció que no tindria un impacte electoral tan fort com per capgirar els resultats.
Amb aquest escenari, la candidata del PSC, Carme Chacón, va admetre ahir "preocupació". A Catalunya els socialistes també han accentuat el discurs progressista: necessiten evitar una fuga de vots cap a ICV. CiU, amb el pacte fiscal com a bandera, provarà d'aglutinar al màxim el vot nacionalista per limitar el joc a ERC, i amb la vista posada amb temor en l'endemà de les eleccions. La cursa per al 20-N ha començat.
