L'ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA LES DIFICULTATS
Crònica 27/01/2011

Un de cada quatre dependents no ha cobrat els ajuts de la llei

A Catalunya hi ha 41.000 persones que han de rebre subvencions acollint-se a la llei de dependència i que encara no han cobrat ni un euro. El Govern es plantarà si Madrid no aporta nous recursos.

Joan Serra
3 min
PIA, ERC

Barcelona.Els ajuts de la llei de la dependència, una de les promeses estrella del govern Zapatero, no s'acaben de concretar. I els beneficiaris d'aquestes subvencions comencen a impacientar-se. Un 26% de ciutadans que han estat valorats en els graus més elevats de dependència i tenen aprovat el pla individual d'atenció (PIA), que determina les prestacions més adequades per a cada cas, encara no han cobrat els diners que els corresponen. Segons les dades del departament de Benestar Social i Família, es troben en aquesta situació 41.000 dels 157.000 ciutadans catalans que havien rebut el visitiplau per percebre una retribució, ja sigui en forma d'aportació econòmica o de servei.

L'exconsellera Carme Capdevila (ERC) admet el problema, però matisa les xifres del nou Govern. Apunta que, a data d'1 de desembre del 2010, hi havia 18.000 expedients oberts que encara no tenien assignada una prestació. Aquests se sumen a 25.000 casos pendents de cobrar. En total, 43.000 no coberts. Capdevila puntualitza que una part d'aquests últims expedients estaven encallats per tràmits administratius. "El problema de la llei de la dependència sempre ha estat el seu finançament", admet. I recorda que la Generalitat, en polítiques de dependència, ha aportat 2,5 euros per cada euro concedit per l'Estat.

Anunciada com el quart pilar de l'estat del benestar, la llei exigeix un esforç econòmic per part de l'administració que s'ha convertit en una llosa en temps de dificultats financeres. A Catalunya, la despesa associada als casos de dependència es va enfilar, l'últim any, als 900 milions d'euros (més d'un 60% d'aquesta quantitat està sufragada per la Generalitat). És la factura que inclou, de moment, el pagament de les nòmines als grans dependents i dependents severs.

I ara, els dependents moderats

L'escenari s'ha complicat des de l'1 de gener, data a partir de la qual les persones amb dependència moderada tenien dret a les prestacions. Són 30.000 persones que se sumarien al col·lectiu de possibles beneficiaris dels ajuts, i que, al seu torn, se sumarien als 41.000 dependents greus que no cobren. Conscient de les complicacions que es divisen per atendre tots els casos, la Generalitat es mostra partidària de pagar primer les nòmines dels grans dependents. El conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries (CiU), així ho ha manifestat. De fet, Cleries es planteja una mesura de força: recordarà a l'Estat que no atendrà els dependents moderats si no hi ha recursos des de Madrid. Tot i que la primera cita per verbalitzar la demanda podria ser dijous -en la conferència sectorial de polítiques socials amb la resta de territoris de l'Estat-, Cleries amenaçarà amb l'incompliment en la reunió bilateral que mantindrà amb el ministeri de Salut, Política Social i Igualtat, programada per al 21 de febrer. "No podem incrementar el dèficit", es justifica. Quan el Consell Territorial de la Dependència va aprovar els ajuts als dependents moderats, l'anterior consellera s'havia abstingut: no en veia clara la dotació pressupostària, però no va optar pel vot contrari. Avui incideix en la necessitat d'un bon finançament i recorda al nou titular de Benestar Social que tot depèn de les prioritats: "Les necessitats existeixen i la llei no es pot supeditar als pressupostos de l'Estat".

Les entitats lamenten la situació

Els col·lectius beneficiats per la llei havien alertat dels endarreriments en l'execució de la llei. Discapacitat Intel·lectual Catalunya (Dincat) revelava en un informe recent que un de cada cinc dels discapacitats que representa no havia vist reconegut el seu grau de dependència. El director general de Dincat, Xavier Masllorens, aposta per perfeccionar la cartera de serveis en lloc d'acumular prestacions econòmiques: "S'han de buscar solucions imaginatives; la situació és preocupant". Francesc Pérez, president del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi), és expeditiu: "La llei s'ha d'aplicar, sense excuses. La crisi no la poden pagar els dependents".

stats