Crònica 08/11/2011

El dia que Rubalcaba va preguntar al president Rajoy

Joan Rusiñol
3 min
Rubalcaba i Rajoy entrant al plató amb el moderador Manuel Campo Vidal.

MadridEl PP creu -tot i que no ho diu en públic- que el debat d'ahir no serveix per canviar cap vot. Potser per això, el seu candidat hi arribava més tranquil que fa tres anys. Tant, que tan bon punt va començar es va equivocar i li va estar a punt de dir Rodríguez Zapatero a Pérez Rubalcaba. Al Palau de Congressos de Madrid hi havia molta menys tensió que el 2008: havia desaparegut el factor novetat i les travesses electorals deixen poc marge de dubte.

21.55 de la nit. L'aspirant socialista, gat vell de la política espanyola i hàbil orador, estava fet un manyoc de nervis, amb la cara desencaixada, però la patinada de Rajoy li va donar la força necessària per fer el canvi de xip i llençar el seu particular kamehameha al més pur estil Son Goku. El líder del PP no va saber esquivar els atacs i es va anar desdibuixant la serenor del principi. A quarts d'11 es va tornar a encallar amb el nom. Però curiosament el ruixat de preguntes de l'adversari va anar reforçant el perfil presidenciable de Rajoy, com si ja fos l'inquilí de la Moncloa. Amb l'embranzida, el candidat del PSOE va arribar a fer la sensació que havia tirat la tovallola i semblava estar feliç en el paper de l'opositor.

El PP se'n va adonar i va enviar un SMS als periodistes: "Això és un debat o una entrevista de Rubalcaba a Rajoy??". I més tard: "Exerceix de periodista incisiu". A la mitja part, van fer el llacet al discurs optimista: "El gran error de Rubalcaba: està donant per fet que Rajoy serà president", assegurava una de les persones de més confiança del candidat del PP. Kamehameha d'anada i tornada. Retorn al punt de sortida.

El PSOE es va limitar a valorar "molt positivament" la primera part del cara a cara. Com ja va passar el 2008, mentre a la televisió debaten els dos líders, els aparells de comunicació lluiten per guanyar el favor de l'opinió publicada, enviant constantment missatges als periodistes, subratllant els encerts del propi i burxant en els errors del contrari.

Moltes preguntes, molts dubtes

22.46. A la tornada del descans, va ser evident que el socialista havia aparcat l'agressivitat preguntaire i va centrar-se a denunciar les ambigüitats del programa del PP. Abans del cara a cara, un dels assessors de comunicació de capçalera d'Alfredo Pérez Rubalcaba explicava que els socialistes anirien a mossegar la jugular de l'adversari des del minut zero però sabien que l'altre no es deixaria tòrcer. El PP, en privat, reconeixia que no podia tornar a enredar-se en temes espinosos com li va passar amb l'Iraq tres anys abans: "Si li treu aquests temes, a empassar quina i a girar full".

23.20. "Rubalcaba perd els papers", deia el PP després d'un torn de molts retrets creuats. Àrbitres de bàsquet controlaven el cronòmetre. En aquell tram de debat es va mostrar el primer gràfic (23.03), es va parlar per primer cop de Catalunya (23.07) per mencionar la sanitat i a ETA (23.37), tema que es va ventilar amb un parell de minuts per dir que anirien de la mà, després de tants anys de dir-se barbaritats i tirar-se els plats pel cap. El clima es va anar relaxant i fins i tot a Rajoy, presidenciable se li va escapar el mot cony, que fa servir tothora en privat.

I còmodes van acabar. A la sala de premsa, una tele es va apagar automàticament poc abans que Rubalcaba hagués acabat l'últim torn. Al final, tots eufòrics. Rajoy va arribar a dir que faria un debat "al dia".

stats