LA GESTIÓ DE LA VELOCITAT
Crònica 23/02/2011

Els radars canviaran de lloc a les carreteres

Trànsit serà inflexible amb els excessos de velocitat. El primer pas és la redacció d'un pla que servirà per reubicar els radars fixos que hi ha a les carreteres catalanes perquè siguin més efectius.

Carles Arbolí
3 min
Alguns dels radars que el Servei Català de Trànsit reubicarà són els que hi ha a la zona de velocitat variable de la C-31 sud -a la imatge- i l'autopista del Garraf.

BarcelonaAl departament d'Interior el preocupa especialment que la supressió de la zona 80 es pugui llegir en clau de més tolerància amb els excessos de velocitat. Alguns missatges de l'oposició ja han anat en aquest sentit i han lamentat que augmentar els límits en els accessos a Barcelona o llançar propostes com la de poder circular a 130 km/h a les autopistes pugui relaxar els conductors i acabar amb la consciència del risc de l'excés de velocitat. És per això que el Servei Català de Trànsit (SCT) va anunciar ahir un pla específic que tindrà com a objectiu reubicar bona part dels 192 radars fixos que hi ha a les carreteres catalanes, instal·lar-ne de nous i impulsar més sistemes de control per trams, com el que s'ha experimentat amb èxit al túnel de Viella.

El director general del Servei Català de Trànsit, Joan Aregio, explica que una primera missió del pla serà reubicar els radars que poden generar la sensació que busquen exclusivament l'afany recaptatori. "S'hauran de col·locar de tal manera que serveixin per al que han de servir", assenyala Aregio. Un segon grup de radars també canviaran d'ubicació, però no tant perquè es consideri que estan mal col·locats, sinó "perquè són tan coneguts que ja formen part del paisatge". L'objectiu no és amagar-los -seguiran comptant amb senyalització-, sinó "plantejar-se que periòdicament, en espais de dos o tres anys, es vagin canviant de lloc", afegeix el director del Servei Català de Trànsit. En aquest sentit, es considera que els usuaris habituals de determines vies amb radar ja s'han acostumat a moderar la velocitat quan passen pels trams controlats, i reubicant-los es pot estendre aquest efecte a altres punts quilomètrics. El pla de Trànsit també definirà en quins punts cal posar-ne de nous, sempre basant-se en criteris d'accidentabilitat i risc.

Als radars fixos s'hi sumaran els controls aleatoris que ja es practiquen des de fa temps amb material mòbil i s'estudiarà si el nou sistema de control per trams que ja s'aplica al túnel de Viella -l'aparell medeix el temps que triga el vehicle en creuar-lo per calcular-ne la velocitat- s'implanta en altres punts de la xarxa viària. Tot plegat per demostrar que seran "inflexibles amb els excessos de velocitat", insisteix Aregio, i va encara més lluny quan afirma: "La lluita contra els excessos de velocitat ha de ser la nostra obsessió".

El director del Servei Català de Trànsit confia en la "maduresa" de la societat catalana a l'hora de complir les normes. Aregio recorda: "Al final, sempre estem parlant d'un vehicle i una persona, que ha de ser responsable dels seus actes, i contra la qual no poden fer res ni els radars ni les limitacions de velocitat, més enllà d'actuar quan es detecta la infracció". Un cas que s'exemplifica en el conductor que diumenge passat va ser enxampat a l'autopista AP-7, a Capmany (Alt Empordà), quan circulava a 174 km/h en un tram limitat a 80 a causa de les obres. "En aquest cas estem davant d'un problema de pura i dura inconsciència", assegura Aregio.

Nou mapa continu

El Servei Català de Trànsit va posar en marxa ahir, a través d'internet, el nou mapa continu amb les incidències que es registren a la xarxa viària catalana. Es tracta de la pàgina web http://mct.gencat.cat , a través de la qual els usuaris poden accedir a l'estat del trànsit a temps real en les principals carreteres catalanes. Està basat en tecnologia Google Maps i inclou informació en pantalla com trams de congestió, obres o meteorologia. El sistema permet cercar el punt quilòmetric exacte que es vulgui consultar i revisar la càmera de trànsit o la informació que es mostra als panells de la carretera. A part de les carreteres catalanes, incorpora també informació d'Andorra i de les principals vies d'accés a Catalunya des de França, el País Valencià o l'Aragó. "Es tracta d'una eina més eficient i d'una usabilitat més àmplia que la que existia fins ara", explica el responsable de noves tecnologies d'Interior, Josep Marsellés. L'aplicació permet consultar els punts amb més sinistralitat.

stats