PROTESTES SOCIALS
Crònica 18/06/2011

Els radicals es fan forts entre els 'indignats'

Els 'indignats' defensen que són un moviment pacífic que rebutja la violència, però no han resolt la distorsió provocada pels grups radicals. Interior insisteix que en el col·lectiu hi ha agitadors.

Joan Serra
2 min
Suport als detinguts Un grup d' indignats es va manifestar ahir davant de la Ciutat de la Justícia.

Barcelona.Els incidents del 15 de juny a pocs metres del Parlament -exactament un mes després del naixement del moviment del 15-M-, han estat l'estampa que més mal ha fet als indignats . La intimidació als diputats, els manifestos de les últimes hores en què s'obvia l'autocrítica pels fets de dimecres i les divergències internes -en punts com l'ocupació de la plaça Catalunya o el dret a l'autodeterminació- tot això evidencia que els grups amb postulats més radicals han aconseguit fer-se forts entre el col·lectiu que demana una "democràcia real". Tot i que els indignats van esforçar-se ahir a desmarcar-se de la violència -van dir que no se sentien "representats" pels violents i que no es feien "responsables" d'aquests actes-, els convocants de la manifestació de diumenge, a Barcelona i a altres ciutats del país, encara estudien la manera de garantir que la marxa sigui pacífica.

El conseller d'Interior, Felip Puig, va alimentar ahir la tesi que els col·lectius radicals intenten apoderar-se del moviment. En una entrevista a RAC 1, Puig va afirmar que a les assemblees de la plaça Catalunya hi ha una cinquantena de persones que acostumen a intervenir-hi i tenen antecedents de "diligències policials" per ocupacions de cases i aldarulls en manifestacions. Puig va dir que són persones que la policia té "clarament identificades". Els indignats van respondre a les acusacions del conseller apel·lant a la teoria de la conspiració. "Els errors del dispositiu dirigit per la conselleria d'Interior ens semblen intencionats, perquè han permès que Felip Puig aconsegueixi l'anhelada foto que intenta avalar la violenta actuació del 27-M", detallava el manifest presentat a la premsa, que afegia que els fets d'aquesta setmana s'havien "sobredimensionat" per desviar l'atenció. Els indignats van qualificar l'estratègia del Govern de "cínica i pervesa".

Un altre comunicat del 15-M, aquest de la comissió de vaga i manifestació, va descriure com a "exitosa" la protesta al Parlament, una mostra explícita de complicitat amb les actituds de setge als diputats. El text, més contundent que el que van llegir ahir davant les càmeres, només condemnava "la violència exercida pels Mossos d'Esquadra".

Crítiques de la classe política

El conseller d'Interior, Felip Puig (CiU), ha avisat que l'ocupació de la plaça Catalunya per part d'un grup minoritari de persones "no es pot permetre gaire més temps". A l'entrevista radiofònica, Puig va afegir que la utilització de l'espai públic està evitant que milers de ciutadans puguin exercir el seu dret a gaudir-ne. Després que el president de la Generalitat, Artur Mas, fes servir el terme kale borroka per referir-se als indignats , el PSC va emprar la mateixa expressió. El portaveu, Miquel Iceta, va apuntar que hi havia hagut "algun element de kale borroka , sens dubte" en l'intent d'impedir als diputats que accedissin al Parlament. Iceta també va afirmar que el dispositiu policial havia estat "insuficient", una lectura subscrita per Alicia Sánchez-Camacho (PP). El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va afegir més llenya al foc quan, en la seva carta setmanal, va culpar el tripartit de l'auge que han experimentat els grups violents a Catalunya.

stats