The New York Times / Zaouia.Els rebels van completar ahir el setge sobre la capital líbia. Afirmen haver pres les principals ciutats a l'est, l'oest i el sud de Trípoli, mentre les patrulles de l'OTAN a la Mediterrània controlen el nord. Amb els residents fugint massivament de la capital, i les notícies de la tercera deserció en una setmana d'un alt funcionari del govern, s'escampen els rumors que el coronel Muammar al-Gaddafi es prepara per fugir, si és que no ho ha fet ja. Des de fa setmanes el líder libi no es deixa veure en públic, i la seva capacitat de control sobre el país que ha governat durant 42 anys sembla cada dia més feble.
Ahir a la tarda els rebels havien expulsat les forces gaddafistes de la ciutat petrolera de Zaouia, un enclavament estratègic, a 30 quilòmetres a l'oest de Trípoli. La cadena de notícies àrab Al-Jazira va informar que Zliten, un important baluard de Gaddafi a l'est de Trípoli, també s'havia rendit als rebels. L'oposició havia capturat Garian, la porta d'entrada pel sud, la setmana passada. Més cap a l'est, els rebels asseguren que controlen les zones residencials del port petroler de Brega, que havia canviat de mans moltes vegades des que va començar la revolta.
"Gaddafi té els dies comptats"
Un alt funcionari nord-americà va afirmar ahir que el coronel "té els dies comptats". "L'oposició continua fent avenços substancials sobre el terreny mentre les seves forces es debiliten", assegurava Jeffrey D. Feltman, subsecretari d'Estat, després de reunir-se amb els líders rebels a Bengasi, la capital rebel, va informar Reuters.
Els rebels es mostraven optimistes. "Tenim contactes amb gent del cercle íntim de Gaddafi. Tot apunta que el seu final és molt a prop, amb l'ajuda de Déu", deia Mustafà Abdel-Jalil, líder del consell rebel.
Però la batalla encara no s'ha acabat. En els últims sis mesos, els insurgents s'han mostrat incapaços de consolidar els seus avenços. Les forces del govern encara lluiten amb força als afores de Zaouia, i a Brega continuen controlant la refineria de petroli. Trípoli, malgrat la pressió, segueix sent un bastió de Gaddafi, igual que Sirte, una ciutat costanera de l'est, i Saba, al sud. Els funcionaris gaddafistes insisteixen que lluitaran fins al final.
No obstant això, amb els rebels gairebé envoltant la capital i el bombardeig de l'OTAN sobre la ciutat, els habitants de Trípoli se senten cada vegada més en estat de setge. Amb les principals rutes de subministrament tallades, l'electricitat i el combustible escassegen, la delinqüència creix i la brossa s'acumula als carrers.
L'agència oficial de Tunísia va informar ahir que el ministre de Petroli de Líbia, Omran Abukraa, havia arribat al país després d'un viatge de negocis a Itàlia, i que havia decidit no tornar a Líbia. Si es confirma, seria la tercera deserció d'un alt funcionari del govern en l'última setmana. Abdel Salam Jalloud, un excol·laborador de Gaddafi, es va passar al bàndol de la rebel·lió divendres. Un alt funcionari de seguretat, al-Nassr Mabrouk Abdullah, va volar al Caire amb la seva família dilluns passat.
Abdel-Jalil voldria que el coronel Gaddafi i la resta del seu cercle íntim fessin el mateix. "Això aturaria el vessament de sang i ens evitaria costos materials", va dir. "Però no espero que Gaddafi ho faci."
Apocalipsi després de la victòria
A Zaouia, tot i que les forces gaddafistes continuaven bombardejant la ciutat a uns sis quilòmetres de distància, els residents van començar a sortir de casa enmig d'un paisatge apocalíptic. La plaça dels Màrtirs estava molt malmesa i mostrava els signes d'una retirada precipitada. A terra hi havia tres cossos que, segons els residents, eren soldats de Gaddafi.
La plaça era plena d'estris de cuina, uniformes militars i fins una armilla antibales abandonats per les tropes en la retirada. Al voltant de la plaça, els edificis estaven esquitxats de forats de bales i coets, un hotel havia estat bombardejat i els pisos superiors d'un edifici administratiu s'havien ensorrat. A la tarda, els joves celebraven la victòria. Un home que s'ho mirava des d'un costat amb incredulitat deia: "Ho juro per Déu: la llibertat és bella".
