Zuitina (LÍBIA)Abdel Latif Alam, gerent de la Terminal de Zuitina -a 20 km d'Adjabia-, encara viu amb la por al cos perquè fa deu dies que les tropes de Gaddafi el van atacar i van ocupar durant uns dies aquestes instal·lacions petrolieres, però es mostra esperançat després que dimarts arribés al port de Marsa al-Hariga, a prop de Tubruq, el primer vaixell per exportar cru des de la Líbia rebel. El vaixell va marxar ahir carregat de petroli cap a un destí que encara és una incògnita. "En cap moment hem aturat la producció, però sí que n'hem abaixat els nivells. Per qüestions de seguretat, hem reduït el personal al mínim: 20 libis i 10 expatriats filipins", diu.
La terminal de Zuitina subministra tot el gas de Bengasi i Ajdabia i abasteix també Europa. Segons el gerent, el 25 % del gas de tot Líbia es concentra aquí. Pel que fa la planta de cru, assegura Alam, els tancs tenen capacitat per emmagatzemar "quatre milions de barrils". "Si vingués un petrolier, en 10 dies estaríem a punt per exportar el cru i començar a comercialitzar-lo", deixa anar el gerent amb la vista fixa al moll desèrtic.
Intent de destrucció de Gaddafi
El 17 de març tres tancs van avançar pel desert, es van situar a l'entrada de la terminal i van destruir amb la seva artilleria diferents edificis, entre els quals hi ha l'hangar de l'aeròdrom. Després van arribar les tropes del règim i van assaltar-los tant amb armes pesades com amb llançacoets i metralladores. Un míssil Grad va impactar contra un dels grans tancs blancs de gas i "miraculosament" no va explotar. "Si s'hagués produït la detonació dins del tanc, totes les instal·lacions i la localitat veïna de Zuitina haurien quedat arrasades", exclama preocupat.
De la mateixa manera que la majoria de libis de l'est alliberat, Alam condemna la "insuficient" intervenció de l'OTAN per bombardejar les posicions gaddafistes a Brega que han permès, davant d'un exèrcit rebel incapaç de repel·lir els atacs del règim, que les ordres del coronel s'hagin apropat perillosament a Ajdabia. En només una setmana, els insurgents libis han perdut la refineria de Sidra, les instal·lacions de Ras Lanuf, i ara Brega.
Crida l'atenció que només una desena de militars desertors custodiïn les instal·lacions. Un parell de bateries aèries i uns quants Kalàixnikov per detenir un eventual atac de les tropes del règim. La Terminal no és segura, tot i que Alam insisteix que, alhora, la situació està "sota control". Abans que comencés la guerra civil, la terminal petroliera podia arribar a produir 50.000 barrils de cru diaris per proveir la companyia austríaca VAOS, la italiana AGIP i la nord-americana OXY.
Per primera vegada les tropes gaddafistes han atacat els pous petroliers de l'est i han bombardejat un dels oleoductes situats a la localitat de Misala, a uns 400 quilòmetres al sud, per boicotejar l'enviament a Tubruq. En aquesta regió se situa el jaciment de Sarir, el més important del país i on s'enfronten els dos bàndols per aconseguir-ne el control.
La base de l'economia líbia
Per als rebels que continuen somiant en una nova Líbia sense Gaddafi, l'exportació dels recursos naturals de gas i petroli serà la seva moneda de canvi per prosperar al país. Líbia, membre de l'Organització de Països Exportadors de Petroli, té una producció diària d'1,3 milions de barrils de cru i una reserva de 36.000 milions de barrils, que representen el 50% de la seva economia.
