Núria Sanmiguel acabava de complir els 40 anys quan va agafar una grip. Els medicaments no la curaven i cada dia que passava empitjorava. Entrava a urgències el 28 de desembre del 2010 i en sortia el mes de març de l'any següent. Tenia la grip A, que va derivar en una pneumònia, i que la va obligar a passar 45 dies en un coma induït perquè els pulmons no li funcionaven.
Van ser 45 dies a l'UCI dels quals la Núria no recorda res. Ment en blanc. "Ni cap túnel sense sortida, ni foscor", diu. Un mes i mig com si no l'hagués viscut. Va ser quan li van treure el relaxant muscular que es va despertar una mica, i va començar a somiar. "Somiava a tota hora que estava malalta, i els meus somnis tenien fil musical, que es veu que és la música que em posaven les infermeres". La Núria també somiava que era famosa, que la coneixia molta gent: "Més tard he relacionat aquest somni amb el fet que sempre sentia infermeres que entraven i sortien i que em parlaven, i jo les devia sentir de fons".
Acomiadada de la feina
Quan els pulmons van recuperar el seu ritme habitual de treball, els metges li van treure els tubs i els sedants. Tot començava a millorar. De l'UCI la van traslladar a planta, i de planta a casa, amb atenció domiciliària. Just quan era a casa, recuperant-se, la Núria va rebre una trucada de la feina, en què treballava d'economista. Durant els mesos que havia estat de baixa, havien hagut de contractar una altra persona, un autònom, li van dir. La Núria era una persona clau en l'empresa. Tocava moltes tecles i per això l'havien hagut de substituir. Ara s'adonaven que ja no els feia falta i van decidir fer-la fora. "Van fer servir l'excusa de la crisi, però a una economista que ha portat les finances de l'empresa durant 14 anys no li pots venir amb segons quins arguments perquè t'enganxa. Jo sabia si l'empresa patia crisi o no", diu. L'única explicació que troba és que van preferir un autònom que una contractada indefinida com ella. "Em van tancar la porta quan just em recuperava. Però no va ser motiu per enfonsar-me", explica.
Estava tan contenta de trobar-se bé que les prioritats vitals li havien canviat. Va negociar tan bé com va poder la indemnització, i amb la salut recuperada, naixia de nou. "Tornava a néixer de veritat", diu la Núria, perquè primer va haver d'aprendre a respirar, després a parlar i, finalment, a caminar. Per respirar, l'anaven desconnectant gradualment d'una màquina a la qual l'havien tingut endollada. Per parlar, havia de deixar passar temps perquè li van practicar una traqueotomia. "Tampoc no podia parlar amb gestos ni escriure perquè tenia els braços i les mans adormits per efecte del coma". I, per caminar, li calia paciència, perquè després de tants dies al llit, no podia moure's.
Però no es va donar per vençuda i es va començar a recuperar. L'únic neguit que corcava la Núria era el fet de tenir la sensació que li havien robat una part de la vida, perquè no recordava res de les tres setmanes que va estar en coma. Per això es va descarregar els podcasts dels programes de ràdio que li agrada escoltar per posar-se al dia del que havia passat al món mentre ella n'era fora.
Canvi d'hàbits i nous interessos
Ara la Núria ho té tot molt clar. Ni la feina ni els diners són importants. Es pot viure amb poc si et saps administrar. No és més ric qui més en té, sinó qui menys en necessita. Des que la Núria havia acabat econòmiques que no havia parat de treballar de manera incessant. No s'havia preocupat de res més. Patia obesitat mòrbida, però prioritzava la feina. Després del coma, tot va canviar. Ha perdut 30 quilos. Menja com cal menjar, diu. A més, està estudiant un màster en direcció financera i comptabilitat a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). També estudia anglès. "Feia tant de temps que no podia estudiar i és el que realment m'agrada", confessa.
També cuida els pares i el seu germà, que li van demostrar amor incondicional. I sobretot els amics, que no la van deixar sola en cap moment. Enrere deixa la feina i alguns -pocs- companys que mai es van preocupar per ella, un ritme de vida accelerat i una alimentació poc adequada. El coma li va canviar la vida. I ara s'hi aferra amb força amb dents i ungles, si cal.
