La reforma dels convenis té un futur incert, perquè la seva tramitació com a projecte de llei suposarà, sens dubte, canvis en el reial decret aprovat, ja que, possiblement, la llei definitiva s'aprovarà en un escenari de noves majories parlamentàries. Ens trobarem, com ha passat amb la reforma laboral, amb una norma transitòria, limitada en el temps i que pot crear inseguretat jurídica.
Pel que fa al contingut, penso que dóna protagonisme als convenis de sector i, sobretot, als d'empresa. Aquests últims tindran prioritat davant de qualsevol altre conveni en determinades matèries, com en el salari, les hores extraordinàries i la distribució del temps de feina. En línia amb la reforma laboral, reforça el protagonisme dels sindicats més representatius en els procediments de negociació de decisions de flexibilitat interna, i els legitima en cas d'absència de representació. Finalment, articula solucions poc ambicioses sobre la ultraactivitat dels convenis, i estableix un termini màxim d'entre 8 i 14 mesos per negociar-ne un de nou. Aquest període de temps és massa llarg i la previsió és que, fins i tot, es pugui superar si no hi ha acord o no se sotmet a un procediment arbitral vinculant.
En definitiva, es tracta d'una reforma necessària, però insuficient. Requeria més ambició, perquè afecta els elements que han de servir per regular les condicions de treball i la competitivitat de les empreses. Hi trobo a faltar elements qualitatius o de productivitat, com relacionar increments salarials amb els resultats de l'empresa, el control d'absentisme o la possibilitat de modificar condicions de treball de forma veritablement àgil en situacions de crisi.
