La reforma electoral pendent al Regne Unit
Els britànics aniran a les urnes el 5 de maig en un referèndum per canviar el sistema electoral. L'objectiu és acabar amb l'actual sistema d'elecció per districtes i establir-ne un de més proporcional.
CORRESPONSAL A LONDRESLa parella més ben avinguda de la política britànica, el primer ministre, el conservador David Cameron, i el seu segon al govern, el liberal Nick Clegg, han trencat l'harmonia de les seves relacions. Tots dos han arrencat la campanya pel referèndum sobre la reforma electoral en què tenen punts de vista ben oposats.
La consulta, que es celebrarà el 5 de maig, servirà per decidir com s'escullen els diputats del Parlament de Westminster. El sistema actual no reconeix la representació proporcional. El país està dividit en districtes o constituencies equiparables en nombre de votants. Cada partit presenta un candidat per districte, i el que aconsegueix més vots és declarat guanyador, fins i tot si el seu avantatge és de només tres paperetes. La resta de candidats se'n tornen a casa amb les mans buides.
Tradicionalment aquest sistema ha afavorit els dos grans partits, conservadors i laboristes, i ha condemnat els liberals a ser l'eterna tercera força. Davant del dubte, molts electors no volen arriscar-se a llençar un vot per un candidat que potser representa el seu ideal polític però que saben que no té possibilitats d'èxit a la seva regió, i acaben votant una altra opció.
Una reforma molt esperada
Durant dècades, els liberals han demanat canvis en el sistema electoral, però els governs laboristes i conservadors, tot i que sovint havien promès pensar-s'ho, mai havien trobat el moment de fer-ho. Això fins ara, quan els conservadors s'han vist forçats pel nou govern de coalició amb els liberals. Idealment els liberals voldrien un sistema proporcional i no pas el que s'aplica, que és preferencial. Però com diuen a la Gran Bretanya, el que pidola no pot triar.
Encetant la seva campanya, Nick Clegg es va canviar el barret de vice-primer ministre pel de líder dels liberals. Segons Clegg, el sistema actual és anacrònic i no té en compte que el Regne Unit ja no és un país bipartidista. El sistema actual fa que la gran majoria de vots, no només els del seu partit, acabin malaguanyats. En un moment en què es vol combatre l'apatia electoral, segurament aquest no és el millor sistema, i ha arribat el moment d'introduir l'anomenat sistema de vot alternatiu. Segons aquest sistema, es demana a l'electorat de cada districte que faci un rànquing dels seus candidats per ordre de preferència. El candidat que apareix com a primera opció en més del 50% de les paperetes és l'escollit. En cas que cap candidat s'asseguri més del 50% dels vots, el candidat amb menys vots és eliminat i es té en compte la segona opció de les seves paperetes, que es reparteix entre els altres candidats. El procés es repeteix fins que surt un guanyador amb un suport mínim del 50%.
Però David Cameron creu que la reforma és del tot innecessària, i que seria un error canviar un sistema que funciona perfectament. Actualment, el votant desafectat ho té fàcil per acomiadar un govern impopular, només li cal votar el partit contrari i pot estar segur dels resultats. I això sense tenir en compte que obre la porta al gran maldecap de la política britànica: la possibilitat que els governs de coalició es converteixin en la norma, i no l'excepció.
Tant Cameron com Clegg han assegurat que seguiran treballant en equip al capdavant del govern passi el que passi en el referèndum, i que això no suposarà la ruptura de la coalició. Però al govern i als partits conservador i liberal, ningú no perdrà l'oportunitat de poder-se escolar per les fissures i crear als adversaris tants problemes com sigui políticament possible.
