Una reforma per impulsar el treball a temps parcial
Una de les bases de la reforma laboral que negocien sindicats i patronal és la possibilitat de convertir el contracte a temps complet en parcial. Es tracta de guanyar encara més flexibilitat.
BARCELONA.Aquesta setmana es preveu que serà crucial per a la reforma laboral. El pròxim termini per arribar a un acord s'ha fixat per abans del consell de ministres de divendres que ve. En aquest sentit, la ministra de Treball, Fátima Báñez, ha tolerat retardar una setmana el primer termini que acabava el dia de Reis. Patronal i sindicats sembla que ara volen arribar a un acord de debò en algunes matèries, i especialment en el sistema de contractació. El president de la CEOE, Joan Rosell, ha repetit, des de fa anys, que hi ha més de 40 modalitats contractuals que s'han de reduir i simplificar. I, mentrestant, la UGT i CCOO argumenten que un increment de la flexibilitat no ha de ser sinònim de més precarietat.
En aquest marc, els sindicats han acceptat parlar de la conversió dels contractes de temps complet a temps parcial, en casos extrems, abans que l'empresa presenti un expedient o, senzillament, tanqui. Es tracta de no incrementar més les cues de l'atur i de reduir com més aviat millor el percentatge de desocupació, que supera el 20% de la població activa. El secretari general de la UGT, Cándido Méndez, creu que la contractació a temps parcial beneficia especialment les pimes.
Per la seva banda, el president de la patronal Pimec, Josep Gonzàlez, assenyala que "gairebé sempre s'ha plantejat el debat per incrementar o mantenir el poder adquisitiu en els sous, quan el que s'hauria de fer és avançar i centrar les negociacions a mantenir les plantilles, com a mínim". "Això és el que va passar en la reforma laboral del 2010, que al final va quedar en no res", afegeix. Amb tot, Gonzàlez es mostra "esperançat que aquesta vegada hi hagi un acord entre els empresaris i els representants dels treballadors".
En tot cas, tant els sindicats com les organitzacions empresarials volen posar les bases per aprovar les reformes que permetin que es creïn llocs de treball nets, situació que a Espanya no s'aconsegueix fins que l'economia no creix per sobre del 2%. Aquest percentatge ara queda molt lluny, perquè per a l'actual trimestre s'espera una taxa de reducció del PIB de l'ordre del 0,2%.
Minifeines
Els màxims responsables sindicals s'han afanyat a afirmar que aquest augment de la flexibilitat no té res a veure amb les minifeines alemanyes, que no serien una solució en el cas espanyol. Pel secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, les minifeines s'utilitzen al país centreuropeu per a treballadors que ja tenen una feina a temps complet. Les feines domèstiques es consideren minifeines a Alemanya
Ocupació submergida
En tot cas, i per conèixer realment la taxa d'atur existent a Espanya, els sindicats proposen un pla per fer aflorar l'economia submergida. En l'últim consell de ministres, dijous passat, es van anunciar una sèrie d'accions per aconseguir captar més de 8.000 milions de frau fiscal. En aquest punt, Josep Gonzàlez assenyala que, tot i les mesures aprovades pel govern, "s'han de canviar les regles del joc i aconseguir que la gent que es queda a l'atur no esgoti la prestació i tingui un estímul per agafar la feina que a vegades se li ofereix".
Moderació salarial
Tant el líder de la UGT com el de CCOO han acceptat parlar de moderació salarial, però no de congelar salaris. Tot i que Fernández Toxo ha criticat la política del PP de mantenir inalterable el sou mínim interprofessional, una limitació del creixement salarial pot ser un element de competitivitat sobre els veïns europeus. Cándido Méndez ha estat molt clar en les seves preferències quan ha destacat que a l'hora de triar entre salari o manteniment de l'ocupació es decanta, sense cap mena de dubte, per la segona opció.
La proposta sindical per als pròxims dos anys consisteix a fer que els sous creixin per sota de l'IPC durant aquest any i el 2013. Aquesta pèrdua de poder adquisitiu es recuperaria l'any següent a través d'una clàusula compensatòria. Aquesta temporalitat de les mesures és una de les condicions més importants que hi han inclòs els sindicats, i falta que la patronal l'accepti. També els representants dels treballadors volen introduir un increment en el control dels preus i la limitació dels beneficis empresarials.
Formació i absentisme
Ignacio Fernández Toxo creu que el model de formació dual no entrarà en el paquet de mesures laborals pel seu cost i tenint en compte l'actual conjuntura econòmica. En canvi, les negociacions han avançat en altres temes, com l'absentisme i la figura de les empreses de treball temporal (ETT). En el cas de l'absentisme, el tercer acord interprofessional de Catalunya, firmat a finals de novembre per Foment del Treball, la UGT i CCOO ja preveien mesures de control, especialment en "el paper de la negociació col·lectiva".
Convenis col·lectius
Un dels avenços en les negociacions se centra en l'anomenat despenjament empresarial , és a dir, la capacitat de les companyies de no complir el que havien pactat als convenis col·lectius. "Això és molt important per a les empreses que no puguin aguantar el ritme. Ara, per poder-se despenjar , l'empresa necessita un tràmit de dos anys i un permís de la patronal per poder-ho fer. Coses molt poc racionals", va destacar Josep Gonzàlez.
