El reformisme de Zapatero s'encalla
El president espanyol tenia previst assistir al Consell Europeu amb la reforma de la negociació col·lectiva encarrilada, però no podrà ser. El nou termini per a aquesta reforma és a mitjans d'abril.
Madrid.Zapatero va anunciar que la reforma laboral s'aprovaria el 16 de juny del 2010. I així va ser. Amb fermesa, es va comprometre a impulsar la reforma de les pensions el 28 de gener. I ho va complir. També ha anat cremant fases amb altres reformes que han de permetre assolir l'objectiu del dèficit, com la reforma del sistema financer o les polítiques actives d'ocupació. Però no ha passat el mateix amb la negociació col·lectiva. Sindicats i patronal l'havien de concretar abans del dissabte passat. No ha pogut ser.
Per primera vegada en l'etapa reformista, la que ha vingut després de la del tarannà, el president espanyol no ha aconseguit complir els terminis marcats per ell mateix. És veritat que es tracta d'una reforma diferent de les altres, en què el govern espanyol té un paper secundari i la responsabilitat principal la tenen els sindicats i la patronal. Però aquest argument no va ser excusa per aprovar la reforma laboral, malgrat la vaga general i les manifestacions dels sindicats.
Quan va anunciar el calendari, Zapatero va dir que era molt pitjor no dur a terme les reformes que aplicar-les sense acord. Aquesta havia estat la seva manera d'actuar fins ara. Però hi ha hagut un canvi. El nou element són les eleccions. No convé guanyar-se enemics en aquest moment. El fet és que falten poques setmanes per a les municipals i de la majoria de les autonomies, i dotze mesos per a les generals.
Però actuar d'aquesta manera té costos. Avui, quan obri la cartera per donar arguments als altres líders dels governs europeus per seguir allunyant el fantasma del rescat, veurà que la cartera de noves reformes encarrilades és gairebé buida. Al final, es presentarà al Consell Europeu de Brussel·les d'avui amb les mans buides.
Un mes més
I el que falta per tancar no són serrells. Les posicions dels agents socials no avancen. Per això el nou termini que s'han donat no és la setmana vinent. Els sindicats veuen "possible" arribar a un acord en aquesta matèria a mitjans d'abril. El termini fixat en un principi el 19 de març passat no només expressava la voluntat del president espanyol, sinó que formava part de la llei de la reforma laboral. Davant d'aquest canvi en els terminis, que han decidit els agents socials d'esquenes a l'executiu, el ministre de Treball, Valeriano Gómez, va dir que el govern espanyol no té cap problema perquè tinguin "una mica més de temps". L'argument és que serà millor un acord, encara que arribi més tard, que no un decret. En cas que s'aconsegueixi, va dir que l'Estat "tornarà a ser un país ben apreciat a la UE per la manera de fer les seves reformes". Va indicar que el temps no és infinit perquè hi ha altres reformes pendents com la del fons de capitalització o la de la formació professional.
El líder d'UGT, Cándido Méndez, va exposar que encara s'estan "definint" els continguts de la reforma de la negociació col·lectiva, que ha passat per "moltes complicacions" que va considerar que "són superables". Va concretar que els principals desacords amb la CEOE són la pròrroga automàtica dels convenis col·lectius davant l'absència d'acord i la flexibilitat interna de les empreses per adaptar-se millor a la crisi. El seu homòleg de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, va reconèixer que les negociacions s'havien "encallat les últimes setmanes" i va afegir que encara queden "molts elements per considerar".
Durant la reunió que van mantenir els secretaris generals de CCOO i UGT amb el president espanyol i el ministre de Treball també es va discutir el pacte per l'euro que es va aprovar l'11 de març per consolidar les finances europees i evitar més rescats. Els sindicats s'hi van oposar frontalment. Van argumentar que aquest pacte europeu generarà més atur, reduirà els sous, afectarà el benestar i augmentarà les desigualtats entre els estats membres de la UE. També van dir que suposa una "ingerència molt clara" en les polítiques que duen a terme els diferents estats perquè els tracta "d'una manera molt rígida i uniforme". Per queixar-se'n i demanar-ne la supressió es concentren avui al davant de la seu de la Comissió Europea de Madrid.
