Tataouine (tunísia)"Fins que Gaddafi no sigui capturat, continuaran amb la por al cos". Així descriu en Tarek, hoteler de la població tunisiana de Tataouine, la sensació amb què molts refugiats libis han emprès aquesta setmana el camí de retorn al seu país. Han tornat a casa amb il·lusió per construir una nova Líbia i han deixat enrere patiment i dolor, però també la solidaritat d'un poble que els ha ofert tot el que tenia quan més ho necessitaven.
Durant els últims mesos, en Tarek ha deixat el seu negoci a les diverses famílies líbies que fugien del conflicte, vingudes de Trípoli o dels camps de refugiats de Remada i Dehiba, que s'han tancat durant el mes del Ramadà a causa de les dures condicions de vida. "Les altes temperatures i la falta d'aigua i menjar, feien que els nens no poguessin viure-hi", explica en Sasy Bergeg, un pare de família que ha decidit tornar al seu poble, Nalut.
La petita i calorosa població de Tataouine, al sud de Tunísia i amb una població de 60.000 habitants, ha rebut durant els mesos del conflicte una onada de refugiats libis -uns 42.000, segons les autoritats locals-. Lluny de viure-ho com una catàstrofe, els habitants del municipi han posat tots els esforços a ajudar els seus veïns i els han obert les portes de casa seva. Fins a 15.000 libis han compartit habitació, bany i cuina amb les famílies tunisianes que els han acollit.
En Makrem, tunisià i pare de família, no va dubtar a obrir la seva llar a l'Akim, la seva dona i els seus tres fills. "Els vaig trobar a la carretera quan tornava de treballar. No tenien on anar, així que els vaig portar a casa", afirma. Ara molts han tornat a Líbia o s'han traslladat a altres ciutats tunisianes, però l'agraïment continua sent infinit, tal com assegura el libi Akim. "Nosaltres no els vam tractar bé en el passat, quan venien a treballar a Líbia. Ells, en canvi, ens han obert els braços i els cors", relata emocionat.
Contribuir en el que calgui
Després de més de quatre mesos, en Tarek veu més a prop el moment de recuperar el seu despatx, que durant aquest temps ha esdevingut un dispensari de medicaments, ben ordenats i etiquetats. Al despatx hi treballa encara avui el doctor Abdullah, un dels vuit metges voluntaris arribats de Líbia i instal·lats a l'hotel amb l'única voluntat d'assistir els seus compatriotes.
"Vaig abandonar Trípoli perquè no podia treballar amb aquella pressió. Em van encanonar diversos cops i un dia mentre operava les forces de Gaddafi es van endur un pacient anestesiat. Ningú va poder dir res, hauríem desaparegut com gran part dels meus companys", explica, mentre es mostra exultant, i a la vegada prudent, pel rumb que ha pres el conflicte els últims dies.
Com l'Abdullah, la diàspora líbia procedent d'Irlanda, del Regne Unit i del Canadà s'ha mobilitzat per socórrer els seus conciutadans. "És increïble veure que doctors i empresaris libis de tot el món no s'han oblidat de nosaltres. Cada tres setmanes, expedicions de metges es relleven per venir a Tataouine", indica en Hythem, un dels voluntaris de Bengasi que treballa a l'hotel.
Tataouine aquests dies té un aspecte diferent del dels últims mesos. L'avançament dels rebels i la presumible derrota del règim de Gaddafi ha animat molts refugiats a tornar a casa. El nombre de banderes tricolors que inundaven els carrers també ha disminuït. Malgrat això, molts libis creuen encara la frontera cada dia per buscar medicaments i altres materials. Són conscients que aquí trobaran sempre la calor de la solidaritat.
