Crònica 31/01/2012

La rehabilitació de panteons i la despesa en marbre acusen la crisi

A.b.
1 min
Un detall del marbre gastat d'un nínxol amb l'avís de l'impagament.

BARCELONA.Les despeses que en el negoci de les pompes fúnebres estan acusant més la crisi són el luxe superflu i els elements complementaris, cosa que el poble pla tradueix en el tipus de marbre que tria o la quantitat de flors que encarrega. Tal com apunta Joan Ventura, de Serveis Funeraris Integrals, sí que hi pot haver casos de famílies que triïn el cementiri on enterren un difunt per qüestió de preu perquè aquesta tradició "encara és molt sagrada i no té un preu desorbitat". Les empreses que treballen amb els serveis funeraris, segons el director de SFI, han vist que abans una família es podia gastar entre 400 i 500 euros amb el tipus de marbre de la làpida i amb la incorporació de vidre al nínxol i han certificat una autèntica "davallada" en el negoci de les flors. Aquesta caiguda en la compra d'elements complementaris ha estat, segons el director general de Cementiris de Barcelona, Jordi Valmaña, també acusada fins i tot en els sectors socials teòricament més adinerats, aquells que posseeixen panteons. "La rehabilitació costa més de veure en aquests temps", adverteix Valmaña. Amb algunes excepcions, aquesta paràlisi de la despesa ha portat encara una quietud més acusada als cementiris perquè els morts, en un segon terme de la despesa quotidiana, ara encara estan més arraconats. No hi ha, en aquest sentit, cap obligació de les famílies de fer un manteniment mínim de les concessions administratives que tenen als cementiris, siguin de 15, 30, 50 o 99 anys.

stats