La renúncia del segon de Puig a Interior palesa el xoc amb Mas

Barcelona.Crespo va tirar la tovallola ahir a la tarda. Havia de ser secretari de Seguretat de la conselleria d'Interior, l'important càrrec que coordina els cossos policials i que ocupava Joan Delort. Puig l'hi havia ofert i ell havia dit que sí de pressa, però el nomenament va quedar embarrancat sense explicació. Crespo, destacat dirigent territorial de CDC, ha esperat setmanes per veure el seu nom imprès al Diari Oficial i al final ha optat per dir al conseller que ja no compti amb ell. Que seguirà sent alcalde de Lloret de Mar fins al 22 de maig i que després, i com que no es desfà de la idea de deixar la batllia que ha ocupat des del 2003, se centrarà a fer de diputat.

L'espera haurà estat llarga i l'experiència, traumàtica. El 3 de gener Puig va confirmar informacions periodístiques segons les quals Crespo seria nomenat. Ho va explicar, cofoi, amb l'argument que era "un dels millors alcaldes del país" i que tenia una àmplia experiència en la gestió de les emergències.

Però el nomenament es feia esperar. Fins al punt que el 9 de febrer, quan l'oposició es va dedicar a burxar en el no-nomenament de Crespo, Mas va parlar al Parlament de nomenament "frustrat" i ho va fer en passat davant la incomoditat de Puig, que s'ho mirava ensorrat a l'escó. L'oposició havia tingut pistes que alguna cosa no rutllava poc després que Crespo presentés la renúncia a l'escó, com fan els alts càrrecs del Govern. Va renunciar a l'acta obtinguda per Girona el 3 de gener i només dos dies després va escriure a la mesa del Parlament fent-se enrere. El dia 4 s'havia acomiadat per carta dels companys i el personal de l'Ajuntament per prendre possessió "amb il·lusió i moltes ganes" com a secretari de Seguretat.

Pols entre el conseller i Palau

Tot i això, els últims dies Puig havia donat mostres que, per fi, el nomenament estava fet. Ho havia fet a principis de febrer i ho va reiterar dijous passat a la comissió d'Interior, on compareixia per explicar les seves línies d'actuació. A preguntes de l'oposició sobre a dir: "No hi ha cas. Crespo va demanar més temps per fer el relleu a l'alcaldia però ben aviat el veuran com a secretari de Seguretat".

Què és el que ha encallat primer i frustrat després el nomenament? Segons diverses fonts tant ell com el conseller s'han cansat de mantenir el pols amb Presidència. Palau va emetre poc després de la presa de possessió de Mas una ordre que exigia l'aprimament dràstic de l'administració. Puig s'hi hauria resistit després de veure ja molt reduïdes les competències de la conselleria heretada de Joan Saura. Aquesta "insubmissió" va deixar penjat Crespo.

L'entorn del conseller intentava ahir a la nit relativitzar l'assumpte assegurant que la decisió de Crespo, comunicada a Puig aquest cap de setmana, tenia a veure amb "motius personals" i es limitava a constatar que al conseller li sabia "molt greu" i que caldria buscar nou secretari.

Segons aquestes fonts, Mas no només estava "al corrent" del nomenament que Puig tenia a punt, sinó també "a favor", tot i que a Presidència l'hi han fet suar fins al punt de fer desistir l'interessat. L'entorn de Puig ho atribueix al fet que "amb el pas del temps s'havia espantat per la magnitud de la responsabilitat".

Ni Crespo ni Pera però sí Bouis

El de Crespo no és el primer nomenament frustrat del nou Govern que surt a la llum. El badaloní Josep Pera havia de ser director d'Immigració i ja s'havia acomiadat de l'Ajuntament. Però les pressions d'Àngel Colom i la sectorial d'immigració de CDC van poder més i el càrrec va ser per a Xavier Bosch. El nomenament que sí que es farà avui, segons que van confirmar fonts de Governació, serà el de Sussanna Bouis, exdelegada del govern espanyol de José María Aznar a Catalunya, com a secretària general de Funció Pública. Bouis, que el 2004 va entrar a l'executiva del PP català, estava políticament inactiva i dedicada a tasques de consultoria de comunicació juntament amb el seu marit, el nou secretari de Comunicació, Josep Martí.