La plaça de toros Monumental serà d'avui en vuit el símbol de la fi d'una tradició que té aferrissats partidaris i detractors a Catalunya, on ha tingut en el passat quasi una vintena de places en actiu i on les primeres activitats es remunten al segle XIV. A Barcelona hi van haver les primeres, i després van venir Olot, Tortosa, Figueres, Mataró, Caldes de Montbui, Girona, Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar, Vic, Cardona, Camprodon, Manlleu, Ripoll, Amposta, Manresa o Lleida. El final arriba en compliment de la modificació de la llei de protecció dels animals que des de l'1 de gener del 2012 prohibirà qualsevol espectacle que acabi amb la mort de l'animal.
L'última corrida, prevista per al 25 de setembre amb José Tomás com a ganxo, donarà pas a un nou període, d'absoluta incertesa, sobre l'espai que ocupa l'edifici de tocs arabitzants que des del 1915 ha acollit no només toros sinó també concerts (els Beatles, els Stones, Bruce Springsteen, El Último de la Fila, Sau...), circ (Circo Mundial), mítings polítics (PSC) i desfilades de moda (Hugo Boss).
Ara que la Monumental acumularà mala herba, l'Ajuntament de Barcelona admet que el més calent és a l'aigüera per solucionar el futur d'un recinte que està qualificat com a equipament protegit de nivell B i que no permet tocar, en cas de reforma, ni façanes exteriors ni interiors, ni grades, ni l'espai de l'arena. "No hi ha hagut ni un moviment de negociació amb la propietat, el Grup Balañá, però és evident que la peça de la Monumental és estratègica en aquesta zona de l'Eixample", apunta el tercer tinent d'alcalde, Antoni Vives.
Centre comercial descartat
El consistori mira sobretot la Monumental en el conjunt que també inclou la plaça de les Glòries, i que fa descartar del tot un futur comercial -com a les Arenes- per a l'última plaça de toros activa de Catalunya. Però l'espai, des de la perspectiva de les relacions del Grup Balañá amb l'Ajuntament, té una dimensió encara més àmplia per la partida d'escacs que totes dues parts estan jugant des de la legislatura passada en un altre equipament de la ciutat: el Teatre Principal de la Rambla. Entre les compensacions obligatòries que la llei preveu que la Generalitat pagui a l'empresa en concepte d'indemnitzacions i el que demana el Grup Balañá al Principal -un espai que amaga, per exemple, un frontó per a mil persones-, l'operació global podria arrencar de les arques institucionals 500 milions d'euros, que l'administració ara no té. Tampoc ajuden a aclarir el debat les propostes rocambolesques que s'han fet en l'última dècada (el trasllat dels Encants, pisos, una mesquita). L'última es diu Barcelona Ecological Center, de l'arquitecte Xavier Vilalta, i combina l'ús esportiu i amb un centre d'investigació. "Volem recuperar l'esperit de la Monumental quan es deia El Sport", diu Vilalta. Era l'any 1914.
