CRISI A EUROPA
Crònica 16/04/2012

El rescat de Schlecker divideix Alemanya

Isaac Lluch
3 min

BERLÍNSalaris baixos, precarietat laboral, pressió psicològica als treballadors, botigues ruïnoses. Amb aquesta imatge ha espantat la cadena de drogueries alemanya Schlecker els seus clients durant els últims anys i finalment s'ha declarat insolvent. "És una de les fallides més importants en la història d'Alemanya", ha alarmat el socialdemòcrata Nils Schmid, ministre d'Economia de Baden-Württemberg, el land on va néixer la multinacional.

En la història d'aquesta cadena tant la seva decadència com els seus anys d'expansió han estat un símbol. Qui desconfia de l'economia de mercat i del capitalisme troba en el fundador Anton Schlecker l'encarnació d'un cap que no va donar mai valor a l'opinió dels seus empleats, miserablement pagats. Després de gairebé 40 anys des de la seva fundació, l'empresa, que va obrir botigues a Espanya, Àustria, França, Itàlia, Polònia, Portugal i la República Txeca, continua donant males notícies als seus venedors.

Amb 11.000 treballadors acomiadats, la majoria dones, la causa Schlecker s'ha convertit literalment en una qüestió d'estat molt poc reeixida a Alemanya. Fins a l'últim moment, l'administrador d'insolvència, Arndt Geiwitz, va esperar poder portar els empleats de la cadena de drogueries a una societat de transferència que els hauria rescatat de l'atur imminent. Però la idea va fracassar ni més ni menys que pel veto que va orquestrar el Partit Liberal Alemany (FDP), el soci minoritari del govern de la cancellera Angela Merkel.

Reinserció dels treballadors

Aquesta societat de transferència no tenia com a objectiu oferir feina estable a les persones afectades per la fallida de Schlecker, sinó contribuir, en cooperació amb l'Agència Federal d'Ocupació, que altres empreses les absorbissin. Calia un aval públic d'uns 71 milions d'euros per finançar aquesta plataforma però, tot i que la ministra alemanya de Treball, la companya de Merkel a les files cristianodemòcrates (CDU) Ursula von der Leyen, va pressionar els estats federals perquè es comprometessin en la causa -"No es tracta d'auxiliar una empresa en problemes, sinó de no deixar caure aquests treballadors"-, al final no es va organitzar cap aval públic per la negativa sobretot dels ministeris d'Economia liderats per l'FDP a la Baixa Saxònia, Saxònia i Baviera.

Els liberals van justificar des del principi el típic argument mercantil contra les ajudes estatals en les empreses. "Per al paquet de rescat europeu hi ha diners, també per a un sou d'honor vitalici per al dimitit president alemany, però per a nosaltres no", va denunciar una representant del comitè d'empresa de Schlecker.

Aquesta és la dimensió del cas. L'estat té raons per auxiliar la cadena de drogueries i també per no fer-ho. A favor hi havia sobretot l'opció d'ajudar 24.000 empleats que estaven en situació precària sense tenir-ne cap culpa. En contra, com argumenta el FDP, hi ha la creença que una societat de transferència seria instrumentalitzada per a la reestructuració de l'empresa en comptes d'ajudar realment els treballadors.

En paraules del ministre federal d'Economia i líder liberal, Phillip Rösler, hi ha bones perspectives per a les persones acomiadades perquè, segons apunta, hi ha 25.000 vacants per a venedors a Alemanya. "La bona gestió política consisteix a posar cadascú en el seu lloc i a l'estat no li correspon crear mecanismes de rescat per a empreses perquè ja hi ha una agència d'ocupació", va raonar Rösler.

Gegant en declivi

Schlecker dominava el mercat de les drogueries d'Alemanya fins fa no gaires anys, quan empreses competidores com Rossmann i DM la van superar. Ara queden gairebé uns 13.500 treballadors a les botigues alemanyes que poden tenir esperances de mantenir la feina en plena cursa de la cadena per vendre's. "Es vendrà a l'inversor que n'ofereixi un preu més alt", va indicar un portaveu de l'administració d'insolvència. El diari Stuttgarter Nachrichten informa que sobre la taula ja hi ha una oferta de 100 milions d'euros i no es descarta que apostin fort a la subhasta els fills del fundador, Meike i Lars Schlecker. Tot ben enredat.

stats