La retallada força la universitat a reinventar-se

L'efecte de la crisi sobre el sistema universitari està forçant les universitats públiques catalanes a accelerar i, en alguns casos, modular, una sèrie de reformes pendents per millorar l'eficiència del sistema i satisfer les noves necessitats de formació. Els rectors tenen clar que els ajustos que han hagut de fer aquest any –144 milions (el 16%)– són pocs en comparació amb els que hauran d'aplicar el 2012. L'escenari que els planteja el Govern es col·loca entre la congelació i un 5% més de retallada. El president, Artur Mas, va reunir la setmana passada els rectors en un dinar cordial i, després d'escoltar-los amb atenció, els va deixar clar que la situació és complicada. Es debaten diverses mesures per aconseguir el doble objectiu d'augmentar l'excel·lència i millorar la sostenibilitat del sistema.

Política de preus El Govern i molts rectors són partidaris d'apujar les taxes

La retallada pública ha tret a la llum el debat sobre quina hauria de ser l'aportació econòmica dels estudiants universitaris, que avui paguen al voltant del 15% del cost de la seva plaça. Més enllà de pujades puntuals, com la d'aquest any, els rectors reclamen un pacte polític per fixar uns preus estables i més equitatius. Molts –no tots– són partidaris que els alumnes paguin més, però tots coincideixen que caldria compensar-ho amb més beques per garantir que ningú quedi fora de la universitat per motius econòmics.

Inversió privadaLes universitats busquen noves fonts de finançament

La subvenció de la Generalitat és només una part dels pressupostos universitaris, però encara és la part més gran, excepte a la Universitat Oberta de Catalunya, en què només és el 30%. Els plans de viabilitat econòmica que el Govern ha reclamat a tots els centres públics per reduir despeses i augmentar els ingressos inclouen, en molts casos, programes de captació de fons, ja sigui a través del mecenatge o el patrocini, i també programes amb associacions d'antics alumnes. Imitant el sistema nord-americà, en què els exalumnes i la societat civil contribueixen de forma important al finançament de les universitats, molts rectors busquen impulsar aquest tipus de donacions. També volen augmentar els contractes amb empreses, però, en general, el mal moment econòmic ho fa difícil. Amb tot, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) diu que precisament la crisi està portant més empreses a trucar a la seva porta.

Sistema de finançamentLa distribució de fons hauria de vincular-se als resultats

El repartiment de l'aportació de la Generalitat entre les set universitats públiques es fa avui en proporció al nombre d'alumnes matriculats, i una part petita es vincula a la consecució d'uns objectius determinats. El Govern planteja que aquesta part variable passi a ser la més gran, de manera que el finançament estigui més lligat als resultats. La majoria de rectors hi estan d'acord, però la Universitat de Barcelona (UB) alerta que part d'aquesta aportació variable haurà de cobrir les despeses estructurals, i altres centres –com la Universitat de Lleida– reclamen que el sistema també tingui en compte el factor de contribució a l'equilibri territorial.

Nombre d'alumnesEls ajustos poden portar grups més grans, en contra de Bolonya

El rector de la UB, Dídac Ramírez, alerta que la retallada "posa en perill l'aplicació correcta" del sistema Bolonya, que demanava grups més petits que permetessin l'avaluació continuada i que potenciava la recerca. La UB s'ha vist obligada a reduir hores de recerca del seu personal per augmentar les de docència, i a la UAB han apostat, per estalviar en personal, per fer més grans els grups a les classes magistrals.

El professoratLa tisorada ha forçats els ajustos en personal a tots els centres

Fins al curs passat, la ràtio professor-alumne havia anat baixant des dels 12 del 2002 fins als 10. Enguany tots els centres han fet ajustos en la despesa de personal, que passen sobretot per no cobrir jubilacions però també per no fer substitucions ni renovar contractes temporals. Això ha afectat principalment el personal d'administració i els professors associats (que combinen la docència amb la seva professió). Al mateix temps, des del Govern s'aposta per potenciar la contractació (aprofitant les jubilacions) en detriment de la via funcionarial. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, vol atreure talent amb un sistema com el que ell mateix va impulsar per als centres de recerca el 2001. Però els rectors coincideixen que la retallada fa molt difícil aquest pla.

Un nou mapa de grausEl Govern impulsarà una racionalització de les titulacions

Un 21% dels graus tenen menys de 60 alumnes. El Govern ja ha posat en marxa la reducció dels màsters i també pretén afrontar la racionalització dels graus, una qüestió en què es toparà amb les reticències dels centres perifèrics, que consideren que el mínim d'alumnes per tancar un grau hauria de ser diferent a Barcelona que a la resta del territori. Els rectors admeten que cal avançar cap a l'especialització de centres, però adverteixen que això requereix ajudes a la mobilitat dels alumnes. El mapa hauria de tenir en compte la demanda del mercat laboral global.

GovernançaEls rectors reclamen més autonomia i retre comptes

Per dur a terme la modernització necessària de les universitats, els rectors reclamen més autonomia per prendre decisions, acompanyada de més seguretat a l'hora de retre comptes. El Govern ha creat una comissió de savis per debatre com s'haurien de governar les universitats, un tema, però, que és competència estatal. També es debat el sistema d'escollir el rector i la configuració d'uns òrgans de govern que facin més àgil, eficient i socialment justa la presa de decisions.