Brussel·les.Per corregir el deute públic i calmar els mercats, els governs europeus s'han vist obligats a retallar alguns drets dels treballadors, des del retard de l'edat de jubilació fins a la supressió d'ajudes per a la conciliació familiar, decisions que han generat malestar entre la població i onades de protestes.
L'austeritat pressupostària ha obligat a fer marxa enrere en algunes àrees de l'estat del benestar. I no només als països amb més mala reputació de la UE -Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya-, sinó també en economies poderoses com ara Alemanya, el Regne Unit i França.
L'últim any passarà a la història perquè bona part dels europeus han vist posposada uns quants anys l'edat de jubilació, entre ells Espanya -fins als 67- i França, fins ara el país amb l'edat més baixa, que l'ha elevat dels 60 als 62 anys. Les retallades també han afectat un ampli ventall d'ajuts per als sectors desfavorits com els aturats de llarga durada, que a Espanya s'han quedat sense l'ajut de 426 euros. Els ajuts a la maternitat també s'han retallat a Alemanya, on s'han deixat de pagar subsidis per maternitat; a Espanya, on s'ha suprimit el xec nadó, i al Regne Unit, on també s'han eliminat els subsidis per fill.
El funcionariat ha estat un altre col·lectiu sacrificat per reduir la despesa pública en nombrosos països. A Grècia, Irlanda i Espanya han estat objecte de retallades salarials, mentre que el Regne Unit preveu eliminar fins a 500.000 llocs de treball de l'administració.
En contra de la doctrina de les institucions comunitàries, els sindicats europeus creuen que l'austeritat conduirà a una fràgil recuperació i afeblirà encara més l'ocupació. Els representants dels treballadors no comprenen que Brussel·les exigeixi aquestes retallades per reduir el dèficit i el deute i que, alhora, proposi dins l'estratègia Europa 2020 que, per a la dècada vinent, la UE aconsegueixi un 75% de col·locació laboral entre la població activa i una reducció de la pobresa al 20%.
