Director escola cultura de pauUna de les herències del patriarcat en decadència és la de la cultura de la violència i la corresponent interpretació de la Història a partir d'esdeveniments sagnants, protagonitzats per "homes a cavall i amb espasa", llorejats i exposats per a la posteritat en magnífiques estàtues situades en les millors places de les nostres ciutats. Ens van fer creure que el món era exclusivament el fet a semblança d'aquest arquetip viril, protagonista de la Història, quan en realitat no ha estat més que el protagonista d'episodis de destrucció, submissió, corrupció i nepotisme.
Comença el 2011 amb revoltes pacífiques de molt abast que ens conviden a recordar les revolucions de l'últim segle. Els subjectes han estat joves, estudiants, dones, aturats i una infinitat de col·lectius, interclassistes en la seva majoria, que s'han unit per enderrocar el dèspota, el tirà, el dictador, l'usurpador, el salvapàtries, l'il·luminat, sempre home, carregat d'anys i normalment amb una immensa fortuna. Però la gent es va cansar i va passar a l'acció, a Tunísia i a Egipte, però també al Iemen, Jordània, Bahrain, Algèria, Líbia, l'Iran, el Marroc i aviat segur que a altres llocs. De moment, el " we can " es contagia a les societats oprimides políticament, perquè s'ha vist que és possible el canvi.
Comencem any amb aire fresc, amb una invitació a complir els desitjos. Ens diuen que estem davant una nova onada, però en tot cas és l'onada del carrer, perquè es tracta de revolucions no dissenyades en els despatxos de teòrics, sinó de revoltes espontànies organitzades amb mitjans de comunicació moderns i impulsades per joves que volen tenir futur i un present digne. Per això es mobilitzen, perquè se'ls ha negat la vida mateixa o avorreixen la que se'ls ha ofert. L'arquetip viril i violent, protagonista de la història passada, ha deixat pas a l'ésser humà pacífic però alhora vindicatiu i inconformista, inspirat en els moviments pels drets civils.
