La revolució es debat entre la transició i la ruptura
Els tunisians han rebutjat el govern d'unitat anunciat dilluns pel primer ministre. Volen un executiu sense ministres de l'antic règim i un canvi constitucional que trenqui amb l'herència de la dictadura.
Barcelona. Quatre dies després de la fugida de Ben Ali, Tunísia continua sense govern. Manifestacions a tot el país denunciaven ahir l'últim intent de perpetuar el partit del règim al poder, sota la forma d'un govern d'unitat nacional amb el primer ministre i dotze carteres en mans d'homes de l'entorn del dictador derrocat, que controlaven els ministeris d'Interior, Defensa, Finances i Afers Estrangers.
La pressió del carrer va forçar la direcció de la Unió General de Treballadors Tunisians (UGTT) a renunciar a les tres carteres que havia acceptat menys de 24 hores abans. També van dimitir abans de prendre possessió els sindicalistes designats pel Parlament, el Senat i el Consell Econòmic. Tres ministres més d'altres grups democràtics també van anunciar la seva renúncia.
Les manifestacions, desafiant l'estat d'urgència, que prohibeix les reunions al carrer de més de tres persones, reclamaven un govern sense ministres vinculats a l'antic règim i la dissolució del moviment del dictador, el Reagrupament Constitucional Democràtic (RCD), omnipresent a les institucions després de 23 anys d'un sistema de partit únic que ha imposat una corrupció generalitzada. Les protestes van ser dispersades amb gasos lacrimògens per la policia. Les poblacions del sud i l'oest del país, el cor de la revolució que ha defenestrat Ben Ali, van ser l'escenari de les manifestacions més massives, amb lemes com "Fora l'RCD".
Una altra reivindicació de les organitzacions que han impulsat la revolta és la convocatòria d'una assemblea constituent que impulsi una reforma política en profunditat i que garanteixi unes eleccions transparents, a les quals puguin concórrer totes les forces que fins ara estan a la clandestinitat. En el govern d'unitat només hi ha representades, a banda de les formacions afins a l'antic règim, els tres partits democràtics que havien estat legalitzats sota el dictador. Tota l'oposició clandestina, des dels comunistes fins als islamistes, que ha participat en les protestes, continua fora de les institucions i no ha estat convidada a participar en l'executiu de transició.
Paral·lelament, amb l'anunci de l'amnistia general, ha començat un retorn de les figures més significatives de l'exili, com Moncef Marzouk, de la Lliga dels Drets de l'Home.
