The New York Times / Bengasi.Les restes dels atacs aeris de dissabte i diumenge al matí eren ben visibles a la carretera a 30 quilòmetres al sud de Bengasi, que oferia un panorama de destrucció: tancs cremats, un amb un cos encara visible entre la ferralla, una petita furgoneta Toyota amb el sostre arrencat, un vehicle de transport encara en flames, camions i vehicles civils destruïts... En alguns llocs els carros de combat havien estat simplement abandonats, intactes, pels seus tripulants, que havien fugit. Una cosa, però, semblava evident: les unitats més pròximes a Bengasi que havien estat destruïdes, apuntaven amb els seus canons i metralletes a la capital rebel.
Cap al sud, però, molts vehicles havien estat atacats quan havien girat cua en direcció cap a Trípoli. "Estaven en retirada", deia el coronel Abdul·lah al-Shafi, un oficial de les forces rebels, que havien reclamat desesperadament l'ajut per aire que va arribar dissabte.
Enmig de tot, en un camp de flors blanques i grogues, centenars de libis solemnement aplegats entre la runa, contemplaven els resultats de l'última batalla en l'assalt al coronel Muammar al-Gaddafi a Bengasi. Els espectadors van retirar amb cura el cos d'un soldat d'entre les restes d'un tanc, reduït a cendra, com les de cinc més, irreconeixibles.
Les restes no permetien reconstruir els detalls de la batalla, i algunes preguntes planaven sobre la matança: ¿els insurgents libis havien atacat també els combatents lleials, com apuntaven algunes informacions, o els danys eren exclusivament el resultat dels atacs aeris aliats?
Almenys part de la resposta estava al cel, amb els caces sobrevolant la regió: alguns volant en cercles, d'altres passant fent un soroll ensordidor. Mentre els comandants aliats asseguraven que les defenses antiaèries del govern libi havien estat, com a mínim, greument malmeses, quedava clar que la campanya aèria estava entrant en una nova fase, amb objectius terrestres perseguits per l'aviació.
Els monuments de les últimes maniobres de les tropes de Gaddafi no mostraven la victòria proclamada per la seva propaganda. Caixes buides de municions abocades entre les flors, vehicles de transport de personal que encara fumejaven, amb els llançacoets destruïts. Els cràters havien foradat els camps, com si els caces haguessin fet diverses passades, aparentment els comandats pels pilots francesos que van donar crèdit amb els primers atacs a la coalició internacional.
Calma a Bengasi
A Bengasi, l'escenari dels intensos combats de dissabte havia deixat pas a la calma. Els xocs van provocar un èxode de civils enduts pel pànic que fugien cap a l'est. Però ahir centenars de cotxes omplien els carrers, que continuaven bloquejats per les barricades. Una, construïda amb refrigeradors, un gronxador i columnes barroques apareixia com un muntatge surrealista de la guerra.
A la ciutat, un taller de reparació de pneumàtics havia tornat a obrir, i també una carnisseria, però molts comerços continuaven amb la persiana baixada. Alhora, es formaven llargues cues a les gasolineres d'aquesta terra rica en petroli.
La guerra en aquesta zona abans semblava un estira-i-arronsa entre els rebels intentant pressionar les tropes de Gaddafi cap a Trípoli i els lleialistes avançant cap a l'est. Els atacs aeris van arribar quan el pèndol estava a favor del règim, i en van aturar l'avanç (com a mínim en aquest camp de flors) amb la força abrupta del foc aeri sobre objectius que abans no havien de témer un atac des el cel.
