10/12/2011

El salt al buit d'una Europa que encara s'ha d'escriure

2 min
El 9 de desembre del 1991, a la cimera de Maastricht, dotze caps d'estat i de govern europeus van acordar crear la moneda única. Ahir feia vint anys.

La història té coincidències estranyes. Va ser un 9 de desembre de fa vint anys, a Maastricht, que el mercat comú es va convertir en Unió Europea. Una unió que decidia crear també una moneda única, l'euro. Feia poc que havia nascut la nova Europa, la de la reunificació alemanya i la caiguda del teló d'acer. Dues dècades després, a Brussel·les, vint-i-set caps d'estat i de govern, desesperats per salvar l'eurozona, han trencat la UE.

El consens europeu s'ha esquerdat definitivament. La intransigència britànica no ha deixat cap més alternativa que avançar sense Londres, però l'acord entre governs cuinat ahir suposa un canvi dramàtic en la manera com fins ara s'ha construït la unió. Era "la segona millor solució", reconeixia escèptic el comissari alemany, Oettinger.

El calendari impossible

A partir d'ara els caps d'estat i de govern obren una nova cursa contrarellotge. Ja no només es tracta d'aturar la crisi del deute sobirà sinó també de bastir una complicada negociació institucional per redactar el nou acord.

Qui manarà en aquesta nova unió? Merkel sempre ha volgut donar més poder a la Comissió Europea. Nicolas Sarkozy, no. Gran Bretanya ha declarat formalment la guerra i amenaça que no permetrà que aquesta nova unió al marge del Tractat de Lisboa utilitzi cap institució europea.

El nou tractat hauria d'estar redactat al març, tot i que encara no s'ha decidit qui començarà a negociar la lletra petita. La cimera de primavera hauria de donar-hi el vistiplau perquè els Parlaments nacionals ratifiquin el text també per la via ràpida. Al juny el procés hauria d'estar acabat.

Angela Merkel ha aconseguit finalment imposar l'austeritat per escrit a tota la unió monetària. Però ha estat Nicolas Sarkozy qui ha decidit el com i el quan.

Els interessos de Sarkozy

La pressa no la marca el prima de risc, sinó les futures eleccions presidencials franceses del maig del 2012. Sarkozy vol tenir-ho tot lligat i ben lligat, i els que encara no han oblidat que van ser els socialistes francesos els que van condemnar a mort la Constitució Europea estarien disposats a ajudar el president francès en aquesta cursa contra tots. "Sarkozy ha fet un salt mortal i ha caigut dret. Ara veurem si és capaç d'aguantar l'equilibri", ironitzava ahir un alt funcionari de Brussel·les.

La Unió Europea va segellar ahir el seu trencament amb el Regne Unit. És el primer capítol. Què passarà quan Irlanda digui que ha de convocar un referèndum per ratificar aquest nou acord de l'eurozona? ¿I quan els dubtes sobre la rigidesa pressupostària arribin a tots els països que no formen part de l'euro i que per tant no estarien obligats a passar per l'adreçador de la unió fiscal?

A la cimera de Maastricht, dotze estats europeus van avançar cap a l'Europa política amb un euro inacabat. Ahir, obligada per les circumstàncies, la UE va fer un salt al buit cap a una altra Europa que encara no ha definit.

stats