THE NEW YORK TIMES / DAMASCLes portes s'estan tancant per als joves emprenedors sirians que van comprar la idea d'una economia modernitzada promesa pel president Baixar al-Assad: tenen bloquejades les transferències de diners i les seves targetes de crèdit són inútils fora de Síria, mentre la creixent llista de sancions internacionals complica totes les seves perspectives.
La propietària d'un negoci d'artesania que aquesta setmana va intentar transferir 300 euros al compte bancari del Líban d'un dels seus proveïdors ha vist com li rebutjaven l'operació perquè es va originar a Síria. Un altre client, per al qual dissenya els mobles d'un nou hotel d'Abu Dhabi, li va demanar que exportés tot el que tenia fet, abans que es tanquin els embarcaments. "Aquesta no és la solució" per posar fi a la crisi a Síria, denunciava. "Això és fer que ens morim de gana per castigar el president", va afegir.
Nou mesos després de l'esclat de la revolta contra el govern d'Al-Assad, Síria està cada dia més aïllada. Turquia, la Lliga Àrab, la Unió Europea i els Estats Units han imposat sancions econòmiques per l'ús de força letal contra els manifestants.
Per adonar-se de l'impacte que ja estan tenint les sancions n'hi ha prou amb una breu visita, de les rares que el govern permet als periodistes. La pregunta crucial per a Al-Assad, la comunitat internacional i les desenes de milers de persones que s'han aixecat contra el govern és si aquest càstig financer portarà els dirigents del país a aturar la violenta repressió contra les protestes.
El llegat d'Al-Assad
Les sancions estan qüestionant el canvi més significatiu que Al-Assad va portar a Síria: el lligam amb l'economia global, que va autoritzar l'activitat dels bancs privats i va donar oportunitats d'obertura econòmica als joves, en un país on el 75% de la població té menys de 35 anys.
Els optimistes pensen que la pressió podria funcionar, perquè els grans magnats són pròxims al president, sobretot el seu cosí, Rami Makhlouf, i una dotzena de fills dels aliats més pròxims del seu pare (Makhlouf controla tantes empreses estatals que els sirians irònicament parlen de la privatització com la ramificació). Els pessimistes temen que el govern vulgui deixar que l'economia s'enfonsi més per aferrar-se al poder.
No hi ha bones estadístiques, però el comerç i la inversió han caigut un 50%, segons asseguren els analistes financers a Damasc, que preveuen que l'economia es contraurà aquest any d'un 12% a un 20%. L'atur ha crescut un 22%. El turisme està delmat. En un hotel d'Alep, al nord, l'arribada de dos turistes alemanys va causar tanta sorpresa que tot el personal, des del director fins a la cambrera, van voler-s'hi fotografiar. "Era com si haguessin vingut d'un altre planeta", deia una dona que demanava l'anonimat per por de represàlies.
En un mercat, un comerciant alertava que Síria podria repetir l'experiència de l'Iraq, on el govern, en virtut de les sancions i el mercat negre, prosperava a través de les vendes il·legals de petroli mentre que professors de la universitat empobrits van acabar conduint camions: "Tota aquesta pressió que posen a Síria només fa el règim més fort".
