El 'sanedrí' del Cercle d'Economia tria el candidat

Barcelona.El Cercle d'Economia afronta una setmana decisiva. Si es compleix la tradició d'aquest influent lobi català fundat el 1958 dijous es coneixerà el nom del substitut de Salvador Alemany a la presidència de la institució. És el dia que es reuniran els expresidents del Cercle. Aquests, erigits en una mena de sanedrí , són els encarregats de donar llum verda a l'aspirant, que ha d'elaborar la seva proposta de membres de la junta i anar després a les urnes. És el ritual del Cercle.

Tres dies abans, és a dir, demà, la junta del Cercle convocarà les eleccions, que no arribaran abans de dos mesos. Alemany, president d'Abertis, té pressa per passar el relleu al seu substitut perquè acaba d'assumir la presidència del consell assessor econòmic del president Artur Mas, i la nova responsabilitat fa que el president del Cercle no pugui pronunciar-se amb la distància adequada.

La tradició assenyala que als comicis hi arriba un sol candidat, un aspirant de consens ratificat pels expresidents de la institució. Els darrers mandataris del Cercle han estat José Manuel Lara (Planeta), Antoni Brufau (Repsol), Salvador Gabarró (Gas Natural), Pedro Fontana (Áreas), Joan Molins (Molins) i Carles Tusquets (Mediolanum).

Fonts properes a la junta expliquen que l'escenari "encara és obert". Es tracta probablement del relleu més obert dels últims temps. Alguns membres de la junta del Cercle consideren que la precipitació en la substitució d'Alemany ha dificultat un relleu més tranquil.

Els noms

Josep Piqué, exministre del govern de José Maria Aznar i ara president de Vueling, és el més ben situat per accedir a la presidència. Piqué té prestigi entre l'empresariat i té bona entrada a les institucions. L'expresident del PP català ja va ser president del Cercle entre el 1995 i el 1996. El seu mandat es va interrompre quan Aznar el va nomenar ministre. Si Piqué tornés a la presidència, seria la segona vegada en la història de la institució que es repeteix un president (l'anterior precedent és el de Vicenç Oller, que va abandonar el càrrec per ser conseller el 1989).

Si bé és cert que Piqué ha aplegat un bon grapat d'adhesions entre els membres de la junta del Cercle, també n'hi ha d'altres que creuen que el seu nomenament donaria un "biaix polític molt definit" a la institució, que sempre ha volgut distingir-se per la seva equidistància. Joaquim Boixareu, membre de la junta i fundador de FemCat, és una de les persones que representen aquesta postura.

Els aires de canvi que bufen a la Moncloa van a favor de Piqué. No obstant això, pel mateix motiu altres membres de la junta consideren que Piqué "figurarà a totes les agendes" en un hipotètic executiu liderat per Mariano Rajoy, amb qui Piqué té bona relació. Es tem que Piqué pugui ser cridat a files pel nou govern i el Cercle es trobi de nou sense president en un any.

La tradició apunta que el nou president ha de sortir d'una de les vicepresidències, tot i que aquesta regla no escrita s'ha trencat en alguna ocasió (va ser el cas d'Alemany). Els quatre vicepresidents actuals són Piqué; el president del Banc Sabadell, Josep Oliu; el president d'Agrolimen, Artur Carulla, i el catedràtic Anton Costas. Oliu és un candidat ferm, però l'actual transformació del mapa financer a Espanya fa quasi impossible que pugui incorporar-se al càrrec abans del setembre, data marcada pel Banc d'Espanya per culminar el procés.

Altres noms que sonen són Leopoldo Rodés, president de Media Planning, i Àngel Simon, president d'Agbar. Tots dos són membres de la junta. Al primer se li atribueix un lideratge clar però fonts properes a la junta pensen que Simon "encarnaria millor la renovació al Cercle".