La sanitat tensa la precampanya

Barcelona.L'escenari escollit per Carme Chacón per carregar contra les retallades del Govern en matèria de Sanitat estava molt calculat: l'últim hospital que va inaugurar el govern tripartit: el Moisès Broggi de Sant Joan Despí. L'esperava una oportuna pancarta contra les retallades i tres membres del comitè d'empresa, que la van rebre amb un ampli somriure i amb els quals va departir cinc minuts. "Ja parlarem amb més calma", va dir, quan s'acomiadaven, l'exconsellera de Sanitat Marina Geli, que acompanyava Chacón. En aquest escenari, la ministra de Defensa va carregar durament contra Artur Mas, a qui va demanar que "aturi les retallades indiscriminades" i posi "el comptador a 0" per negociar amb els professionals del sector.

El PSC ha optat per convertir la defensa de l'estat del benestar en un dels eixos de la seva campanya i han presentat CiU i el PP com una amenaça pel seu manteniment. Confien d'aquesta manera a recuperar vot d'esquerres, especialment aquell que en els últims anys s'ha abstingut per les polítiques liberals del govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Fins i tot no dubten a desmarcar-se del govern del qual formen part o en formaven, com és el cas d'Alfredo Pérez Rubalcaba, que aquest diumenge es va permetre criticar l'executiu del PSOE. La candidata del PSC no ha arribat tan lluny, i quan és a Catalunya fent campanya se situa en un discurs d'oposició i acusa Mas de voler privatitzar la sanitat i desmantellar un sistema públic que van començar els governs de Jordi Pujol i que ha estat admirat arreu d'Europa. Les dades que va donar, després de reunir-se amb un grup de professionals de la sanitat del PSC, és que el temps de les llistes d'espera ha augmentat un 25% i que les esperes per tenir un diagnòstic, com una colonoscòpia, han passat de dos mesos a un any. Segons la candidata, a Catalunya hi ha 70.000 persones en llistes d'espera, 25.000 de les quals tenen càncer.

La seva alternativa és un model sanitari sostenible a base que el sistema de finançament destini vuit mil milions d'euros finalistes a la Sanitat cada any i després augmentar els impostos sobre el tabac i l'alcohol, excepte el vi i la cervesa.

Resposta contundent

Les paraules de Chacón van provocar la resposta contundent del portaveu del Govern, Francesc Homs, que no va dubtar a emplaçar la ministra a destinar part del pressupost de Defensa a Salut si realment vol evitar les retallades. "Ella gestiona un departament milionari. Si no ho fa -el traspàs de diners- que expliqui als ciutadans el perquè i que actuï amb responsabilitat institucional", va etzibar Homs. Malgrat tot, el diputat del PSC i portaveu adjunt del grup socialista al Congrés, Daniel Fernández, va replicar que Defensa ja ha reduït en 1.300 milions el seu pressupost, una xifra que, segons el dirigent socialista, s'ha destinat a despesa social.

Que Chacón faci aquest tipus de declaracions sent ministra és un altre dels retrets que li va fer el portaveu del Govern, sobretot perquè CiU sempre ha subratllat que el PSOE, com a partit de govern, és responsables de l'alt dèficit heretat i, per tant, de les retallades aplicades tant a Sanitat com a Educació. "Si vol fer campanya que la faci, però que actuï des d'un altre punt de vista", va suggerir Homs.

El de la ministra de Defensa no va ser l'únic atac al qual va haver de fer front el portaveu del Govern. Homs també va defensar la gestió de contenció del govern d'Artur Mas davant el diagnòstic que va fer el secretari d'estat de la Seguretat Social, Octavio Granado, que va considerar que les retallades de les autonomies i els ajuntaments són les principals culpables de les altes xifres d'atur registrades al setembre.

Homs va argumentar que es tracta d'unes consideracions "desafortunades i penoses". D'entrada, va recordar que precisament és l'executiu de Zapatero qui no paga els 1.450 milions d'euros del fons de competitivitat que l'Estat deu a la Generalitat i que ajudarien a mitigar les retallades. "Actuen com autèntics morosos", va denunciar Homs. Tampoc es va estar d'assenyalar que el govern socialista que ara carrega contra les retallades demanava fins fa poc a Catalunya que encara s'estrenyés més el cinturó per complir amb l'objectiu de l'1,3% de dèficit. Tot plegat és, segons Homs, símptomes de la "irresponsabilitat" del govern espanyol.