La secció de crèdit, la caixa d'estalvis de molts pobles
Moltes localitats catalanes canalitzen els seus estalvis a través de les 118 seccions de crèdit existents. Fan de caixa on no arriben la resta d'entitats financeres, però no tenen el control del Banc d'Espanya.
BARCELONA.La crisi de la secció de crèdit de la cooperativa de l'Aldea és un cas aïllat, segons es van esforçar ahir a repetir des de la Generalitat i la Federació de Cooperatives Agràries. Es tracta d'un problema de liquiditat puntual. Però molts pobles catalans depenen gairebé exclusivament d'aquestes entitats, que poden oferir tota mena de productes a través d'acords amb bancs i caixes, que s'estalvien d'aquesta manera la instal·lació d'una oficina pròpia.
Un dels problemes és que tenen la tutela de la Generalitat, però no del Banc d'Espanya, cosa que representa que no hi ha cap responsabilitat del Fons de Garantia de Dipòsits en cas d'insolvència.
Diferència entre secció de crèdit i cooperatives
Les seccions de crèdit no tenen entitat jurídica i depenen de la cooperativa, ja sigui agrària, de consumidors i usuaris, de vivenda, etc. La seva existència ha d'estar prevista en els estatuts de l'entitat. En canvi, les cooperatives de crèdit (Caixa dels Advocats, Caixa d'Arquitectes i Caixa d'Enginyers) estan capacitades per oferir tots els serveis d'un banc, el que passa és que els seus propietaris tenen un sistema justament cooperatiu. Aquestes entitats responen a les regulacions del ministeri d'Economia, del Banc d'Espanya i de la legislació de cooperatives. En tercer lloc, hi ha les caixes rurals. A Catalunya n'hi ha dos amb fitxa bancària: Caixa Rural de Guissona i Caixa Rural Sant Fortunat.
D'on surten i quin arrelament tenen
La majoria de les seccions de crèdit es van crear com un braç de les cooperatives. La majoria es van formar en la primera part del segle XX, moltes amb l'aixopluc de la Mancomunitat de Catalunya.
Quantes n'hi ha
De les 4.050 cooperatives de tota mena existents a Catalunya hi ha 118 seccions de crèdit. El que és curiós és que totes depenen de cooperatives agràries. D'aquestes últimes n'hi ha 250, que facturen 1.500 milions d'euros anuals, amb un capital d'uns 600 milions i 72.000 socis al darrere.
Augment de la solvència
El departament d'Economia va promoure fa un any un pla de consolidació del segment de seccions de crèdit, que va quedar reflectit en un decret que modificava els coeficients de capitalització, que es van elevar fins al 9,02% del passiu, sobre el 5,26% existent. També es va decidir que el pes dels socis col·laboradors (no pertanyen a la cooperativa però hi tenen dipòsits) no superaria el 30% de l'activitat, sobre el 50% que s'estipulava anteriorment.
Consolidació del sector
Paral·lelament, es va intentar enfortir l'activitat a través de la integració de les seccions de crèdit en una de les dues caixes rurals esmentades abans. Es tractava de potenciar una gran cooperativa de crèdit catalana amb la base de la Caixa Rural Sant Fortunat de Castelldans (Garrigues). Aquest projecte va quedar en l'oblit coincidint amb les eleccions autonòmiques de l'any passat. CiU no n'ha tornat a parlar i sembla que el sector agrari rebutja la concentració de les seccions de crèdit.
