The New York Times TRÍPOLIAcops de mall, els panys van cedir i es van obrir les portes. Als reclusos de la presó d'Abu Salim els brillaven els ulls mentre feien el senyal de la victòria amb els dits quan sortien. "Presos polítics!", va cridar un dels que alliberava la presó mentre ho filmava amb el seu telèfon mòbil. "Aquesta és la famosa presó -deia-, aquesta és la terrorífica presó".
Els centenars de presos alliberats la setmana passada eren opositors al règim de Gaddafi, incloent-hi islamistes i manifestants detinguts des de l'inici de la revolta al mes de febrer. Van escapar-se del lloc més obscur de Líbia, on, durant dècades, milers de persones havien desaparegut per una temporada o per sempre.
El seu alliberament va ser la torna dels fets del 1996, quan, dins els murs d'aquesta presó, els agents de seguretat del règim de Gaddafi van matar a trets al voltant de 1.200 presos en dues hores. Uns assassinats que van marcar l'inici de la caiguda del Coronel.
Anys després, la massacre d'Abu Salim va encendre les protestes a Bengasi dels familiars de les víctimes, que demanaven justícia i l'alliberament de l'advocat que representava els seus interessos. Al febrer, les autoritats van reaccionar amb força i, com a Egipte i Tunísia, una multitud indignada va demanar la caiguda del govern.
Mentre la ràbia va passant i Líbia afronta l'era post-Gaddafi, les famílies d'Abu Salim -com se les coneix- demanen que el nou govern transitori faci front, si pot i vol, a les moltes preguntes sense resoldre sobre el que es va viure dins d'aquesta presó. Mai hi ha hagut una explicació completa del que va passar la nit de la massacre, i els cossos no se sap on són.
"Volem una investigació seriosa per descobrir què és exactament el que va succeir el 29 de juny del 1996", diu Jamal Baixir al-Gorgi, el germà del qual, Faraj, va morir a la massacre. La seva família va pensar que el seu germà era viu fins quatre anys després de la massacre. Només es van creure els rumors sobre l'assassinat massiu a la presó, quan al mercat setmanal van veure que es venia la roba de Faraj que havien entregat a la presó amb el seu nom.
A Bengasi, molts familiars van rebutjar les indemnitzacions que els va oferir el govern i, anys enrere, van començar a convocar protestes cada dissabte. Al febrer, després de les revoltes a Egipte i Tunísia, les autoritats líbies van detenir Fathi Terbil, l'advocat que representava les famílies d'Abu Salim i que tenia tres parents que havien mort a la massacre.
Els seus clients es van aplegar al voltant de l'edifici policial on estava reclòs i es van negar a marxar fins que no fos alliberat. La protesta va atreure més gent i tots plegats van començar a demanar la caiguda del govern. La policia va reprimir violentament els manifestants que cada cop eren més i, una setmana després, va esclatar la revolta.
La presó, al descobert
La setmana passada, després de la caiguda de Gaddafi, les cel·les d'Abu Salim van començar a revelar els seus secrets. Històries escrites en grafitis pintats a les parets o a les tapes de les caixes on es lliurava cada dia el menjar. Un presoner havia marcat amb ratlles a la paret cada mes de reclusió i les marques tenien diversos metres. Un altre home, Salah Hussein, va preferir fer només dues simples anotacions de les seves dues dècades entre reixes. Va escriure: "19/3/1990" i després "15/2/2011".
A les cel·les hi havia ampolles d'aigua plenes de sorra que els presos feien servir com a pesos per mantenir-se en forma. D'altres havien estripat llençols per construir una escala i arribar a una finestra amb barrots per veure la llum del sol. Allà hi van quedar també llibres d'informàtica, de poesia i alguns alcorans. I també l'arxiu amb les fitxes dels reclusos, que podria ajudar a respondre alguns dels interrogants que guarden el murs de la presó.
