Crònica 10/02/2012

La sentència amenaça la instrucció de tota la trama

La sentència del Suprem contra Garzón obre una nova via de defensa per als imputats del cas Gürtel. Ara poden qüestionar tota la instrucció del cas al·legant la "parcialitat" del jutge condemnat.

Salvador Almenar
3 min
L'expresident valencià va ser jutjat per una peça menor derivada del cas Gürtel.

VALÈNCIA.El jutge Baltasar Garzón es va convertir ahir en el primer condemnat del cas Gürtel després de la sentència emesa pel Tribunal Suprem, i podria ser l'únic, almenys en els propers mesos. La inhabilitació del magistrat instructor de les diverses causes obertes contra els responsables de la trama corrupta podria tenir conseqüències molt beneficioses per a imputats com Francisco Correa -a la presó- i Pablo Crespo -en llibertat sota fiança-, que de moment esperen la celebració del judici.

Aquesta sentència no afecta el sumari de la causa, atès que les converses entre acusats i advocats gravades pel jutge Garzón a la presó no hi estaven incloses, però sí que obre una via per a la defensa dels capitostos de la trama Gürtel. Segons van explicar fonts jurídiques a aquest diari, els lletrats podrien demanar ara l'anul·lació de la instrucció del cas considerant que Baltasar Garzón va ser parcial en la seva investigació. "Aquesta sentència entén que els enregistraments no van ser legals i per tant els advocats poden pensar que altres fases de la instrucció tampoc es van realitzar amb la imparcialitat necessària", expliquen. El perill és que si s'entrés en aquesta via "ens enfrontaríem a un embolic judicial que trigaria mesos a resoldre's".

A més, fonts judicials van explicar a l'ARA que els advocats de la defensa podrien al·legar que de les converses interceptades a la presó -i de les quals van tenir coneixement la policia i la fiscalia- en podrien haver derivat altres investigacions gràcies a la informació que se n'ha extret. I aquestes investigacions, seguint la lògica de la sentència del Suprem, podrien considerar-se també il·legals. Si s'utilitza aquest argument, seria el jutge en cada cas qui hauria de considerar la validesa de les proves practicades a partir de la vulneració del dret de defensa que ha dictaminat el Tribunal Suprem en el cas de les escoltes.

Els judicis continuaran

Segons els experts consultats, doncs, les conseqüències que té la inhabilitació de Garzón respecte als processos judicials oberts pel cas Gürtel passen principalment "perquè els acusats tenen avui una via de defensa oberta amb la qual no comptaven abans de la sentència", però en cap cas quedarien anul·lats els judicis pendents dels responsables d'aquesta trama corrupta lligada a alts càrrecs del PP.

La sentència ha provocat l'aparent paradoxa que el primer condemnat per un tribunal pel cas Gürtel hagi estat el mateix que en va començar la investigació. I és que Garzón va ser l'encarregat d'iniciar les perquisicions que fins avui han suposat la imputació de més d'una vintena de persones.

Entre els imputats hi havia alts càrrecs del PP madrileny i valencià. Alguns encara estant esperant el judici mentre que d'altres ja han estat declarats innocents. És el cas de l'expresident de la Generalitat valenciana Francisco Camps, que va ser declarat no culpable per un jurat popular el 25 de gener passat. Camps, però, podria haver d'afrontar un altre judici al Tribunal Suprem després que el PSPV ha decidit recórrer l'absolució.

Precedent perillós

Des de l'àmbit judicial s'alerta ara que la sentència contra Garzón podria tenir un efecte negatiu en la persecució dels casos de corrupció. Tot i que la inhabilitació està ben fonamentada jurídicament, la imatge que dóna apartar de la carrera judicial un jutge que ha destapat un dels principals casos de corrupció a Espanya pot comportar que altres jutges s'ho pensin "dues vegades" abans d'iniciar una investigació per aquest tipus de delictes.

stats