Els bancs separaran els seus actius immobiliaris en societats externes

MADRID.El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha admès que les noves exigències de provisions de 52.000 milions d'euros que estableix la reforma financera són insuficients per dissipar els dubtes dels mercats sobre el llast immobiliari de la banca espanyola i aconseguir reobrir l'aixeta del crèdit.

Davant les turbulències financeres de les últimes setmanes, motivades en part per la desconfiança permanent sobre la solvència de la banca, el govern espanyol ha optat per una decisió dràstica: treure dels balanços de les entitats tots els seus actius immobiliaris dubtosos i posar-los a la venda. Fins ara les actuacions s'havien limitat a rebaixar el preu d'aquests actius fins a valors de mercat. El "següent pas" és crear "com més aviat millor" diferents societats que comprin tota la participació en totxo de la banca que "netejaria", per tant, els seus balanços de qualsevol rastre immobiliari dubtós (valorat en conjunt en 175.000 milions), segons expliquen a l'ARA fonts del ministeri d'Economia.

L'executiu encara "està treballant" en els últims serrells del mecanisme. La clau de tot plegat és que -tal com volia De Guindos- s'evitaria la creació d'un banc dolent , que compraria tot el totxo però que seria considerat dèficit públic. La proposta "va dirigida" a la creació de societats controlades majoritàriament per inversors externs en què els bancs tinguin participacions baixes justament per desvincular-se del totxo. Algunes de les incògnites són saber si la participació serà voluntària o no, i què passarà si l'actiu és valorat amb un preu inferior al de la provisió.

D'altra banda, la reforma continua generant moviments. Economia veu amb "bons ulls" una possible fusió entre Unicaja, Ibercaja, BMN i Liberbank, segons Efe. De Guindos tampoc s'ha sortit del tot amb la seva en el cost de la reestructuració del sistema financer.

Per la UE tot és ajuda pública

Tot i haver aconseguit el propòsit que siguin els bancs i no els ciutadans els que paguin -a través del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD)- les vendes de les caixes nacionalitzades, la Comissió Europea considerarà ajudes públiques els rescats de les entitats intervingudes. Així ho va dir ahir a Madrid el comissari de Competència, Joaquín Almunia: "Els diners tenen la consideració d'ajuda de l'Estat".

En la seva intervenció en unes jornades econòmiques, Almunia va donar, en part, la raó a De Guindos en admetre que els fons "no tenen repercussió en els pressupostos" i per tant no computen com a dèficit públic. Tot i així, han de "passar per la finestreta de Brussel·les", és a dir han de ser autoritzats per la Comissió. ¿El motiu? "Tenen la consideració d'ajuda de l'Estat perquè estan subjectes a una regulació i a unes decisions en què intervé l'autoritat pública".

El matís es significatiu, ja que les operacions hauran de ser autoritzades per la UE i podrien ser objecte d'anàlisi del futur marc de control d'ajudes estatals que Almunia vol presentar abans de l'estiu. El més important per a Espanya, però, és que la reestructuració financera no engreixarà el dèficit públic.

El ministre d'Economia fa setmanes que repeteix com un mantra que els ciutadans no pagaran el cost de les fusions, és a dir, que l'Estat no injectarà diners al FGD per fer front a les subhastes de les nacionalitzades CatalunyaCaixa i Banc de València. Al fons, que es nodreix de les aportacions de les entitats, li queden uns 600 milions després de les vendes de la CAM i d'Unnim. A l'espera de la decisió final, una de les opcions amb més consens és que els bancs atorguin al FGD un préstec de 20.000 milions a vuit anys.