MANIFESTACIÓ DEL PRIMER DE MAIG
Crònica 02/05/2011

Els sindicats criden a la rebel·lió

àlex Font Manté
3 min
Treballadors i empresaris coincideixen que la reforma laboral no ha reduit l'atur.

S' acosten mesos de fricció i enfrontaments. Tant el govern català com l'espanyol tenen una certa urgència per resoldre diverses qüestions amb un mateix denominador comú: totes són potencialment conflictives amb els sindicats. Ahir, durant les manifestacions del Primer de Maig, les organitzacions de treballadors van deixar clar que "plantaran cara". Els governants, per tant, necessitaran molta mà esquerra i capacitat didàctica si no volen que els sindicats canalitzin el descontentament per la retallada de la despesa i l'elevat atur (que el mes passat va marcar un rècord històric, amb gairebé cinc milions de desocupats a Espanya).

"Demanem a la gent que es rebel·li", va proclamar ahir Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT a Catalunya, a l'inici de la manifestació que va haver-hi a Barcelona. "Ens mobilitzarem per aturar les retallades". Àlvarez es referia a les manifestacions convocades com a protesta, una de les quals serà -casualment o no- el 14 de maig, una setmana abans de les eleccions municipals. Les formacions que integraven el tripartit (PSC, ERC i ICV) van acompanyar els sindicats durant la manifestació d'ahir. En canvi, ni CiU ni PP van anar-hi.

Durant els últims dies, la Generalitat ha mirat de fer un esforç pedagògic per explicar les retallades que li obliga a fer el govern espanyol. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va prometre que el descens de la despesa tindrà menys impacte en les polítiques socials que en la resta de partides. Segons Mas-Colell, la despesa social acapararà un 70% del pressupost, davant del 67% registrat l'any passat. Però els sindicats continuen oposant-s'hi: "Les retallades no faran més que destruir ocupació i impedir que l'economia es reactivi", va explicar Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO a Catalunya.

Però les retallades no són l'únic punt calent. N'hi ha un altre de més imminent i d'àmbit estatal: la reforma de la negociació col·lectiva. El govern espanyol no s'ha volgut involucrar directament en la negociació i ha deixat que la patronal i els sindicats es posin d'acord. Tot i mirar-s'ho des de la distància, José Luis Rodríguez Zapatero havia establert diferents terminis perquè les dues parts arribéssin a un acord. Però els terminis s'han anat esgotant i, tot i que l'acord podria ser imminent, no se sap quan arribarà.

Aquesta reforma ha de servir per canviar la negociació dels convenis col·lectius, actualment menys flexibles del que el govern voldria, sobretot pel que fa als salaris dels treballadors (la teoria diu que com més flexibles siguin més fàcil serà reduir salaris en les èpoques de crisi i, per tant, evitar acomiadaments).

L'executiu té l'esperança que un bon acord en la negociació col·lectiva pugui contribuir a reduir l'atur, cosa que no va aconseguir la polèmica reforma laboral (causant de la vaga general de setembre). De fet, el govern espanyol té l'esperança que la reforma laboral sigui completa i plenament efectiva quan també es tanqui la reforma de la negociació col·lectiva.

Sigui com sigui, avui dia els empresaris i els treballadors estan d'acord en una cosa: la reforma laboral no va servir per crear llocs de treball, que és del que es tractava. No fa ni un any, els assessors de Zapatero defensaven que els canvis legislatius "havien de servir per a les dues pròximes dècades". Però ara costa trobar-ne partidaris.

Nova reforma laboral?

Tant la Generalitat com el consell assessor en matèria econòmica, el CAREC, i els representants dels empresaris consideren que la reforma laboral no va ser prou profunda i per això demanen revisar-la. Alguns alts càrrecs del Govern, fins i tot, defensen que una nova reforma laboral seria un bon regal de Zapatero abans d'abandonar la presidència. Però, de ben segur, una nova reforma laboral augmentaria la tensió amb els sindicats.

stats