Els sindicats reclamen 2.000 mestres més

Barcelona.Els sindicats de mestres de Catalunya diuen que les xifres de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, "no quadren". Si la titular d'Educació assegurava dimecres que manté la plantilla exacta de 67.054 docents públics, ahir tots els sindicats del sector coincidien a constatar la pèrdua efectiva de llocs de treball, especialment d'interins. Ho extreuen, diuen, del contacte directe amb els centres públics, un 60% dels quals començaran el curs amb menys mestres que l'any passat, segons una enquesta realitzada per CCOO a una mostra de prop de mil centres (un 30% del total). La majoria de centres perden entre 1 i 2 mestres, segons el cap de Comunicació de CCOO, Àngel Garcia, mentre que el portaveu d'USTEC, Ricardo Rodilla, situava la pèrdua entre 1 i 1,5 mestres per centre.

Aquests docents de menys, però, han estat reubicats en altres centres per cobrir l'increment de 21.000 alumnes que afronta l'escola pública en el curs que arrenca, i així amortitzar al màxim les hores de feina de la mateixa plantilla. Els sindicats d'ensenyament v an coincidir també a xifrar en uns 2.000 els docents que farien falta per cobrir correctament aquest increment d'alumnes. La secr etària general d'Ensenyament de CCOO, Montse Ros, afegia, a més, que en total falten 5.600 mestres al sistema públic català, ja que en els últims tres anys la població escolar ha crescut en 70.000 alumnes amb una plantilla pràcticament congelada.

Però, a més de la manca d'efectius per cobrir totes les necessitats educatives reals, els sindicats van denunciar que -al contrari del que diu la conselleria- sí que hi ha hagut pèrdues de llocs de treball. CCOO té consignats 461 casos d'interins que van treballar l'any passat i que no han estat nomenats pel proper curs. Com la Núria Casenave, que l'any passat era interina i cobria la vacant de la mestra tutora de sisè de primària de l'escola Joan Coret de Badalona, i que ara està a l'atur. "Han nomenat una altra persona per cobrir aquesta baixa i el centre tindrà tres mestres menys el pròxim curs, per l'eliminació de la sisena hora", va explicar Casenave. Però la consellera Rigau assegurava dimecres que el nombre d'interins fins i tot ha augmentat lleugerament. Davant l'alerta sindical, Ensenyament insistia ahir que les necessitats educatives estan cobertes amb l'increment d'hores de feina dels mestres i l'eliminació de la sisena hora.

Aules de 30 nens per mestre

El que és segur és que amb més alumnes i (com a màxim) els mateixos mestres, el que augmentaran seran les ràtios, és a dir, el nombre d'alumnes que atén cada mestre. "Les ràtios han anat creixent des del 2003 i avui se situen ja, sobretot en àrees urbanes, entre 26 i 30 nens per classe a primària, en lloc dels 23 d'abans i quan la recomanació són 25", apuntava Ros, i criticava també la "pressió sobre l'arquitectura escolar" que posa Rigau amb la creació de 220 bolets , que "hipotecaran" espais comuns de molts centres, com l'aula de música o de psicomotricitat, per encabir-hi un grup extra de nens. També UGT criticava l'increment de ràtios, perquè "impossibilita establir mesures de tractament de la diversitat de l'alumnat, desdoblaments i reforç".