Els socialistes ja albiren El naufragi a Andalusia

Madrid.El 22-M no hi ha eleccions autonòmiques a Andalusia, però el sud serà el termòmetre de la derrota o de la victòria socialista. A la direcció federal s'han disparat les alarmes perquè el PSOE andalús, la federació més important del partit, navega des de fa mesos a la deriva. L'escàndol dels ERO fraudulents, que apunta directament al president de la Junta, José Antonio Griñán, ha fet saltar pels aires els dics de contenció dins de les files socialistes i ha esclatat una guerra somorta que, des de fa temps, mantenen els seus partidaris amb el sector pròxim a Manuel Chaves. La dreta política i mediàtica ha trobat una altra escletxa per on desgastar amb intensitat un partit que governa l'autonomia des del 1979. El líder del PP, Javier Arenas, incapaç fins ara de derrotar el PSOE, assegura que a la quarta va la vençuda.

El partit rural

Durant els últims dies, dirigents estatals com José Blanco i Elena Valenciano han aprofitat els viatges a Andalusia per prendre el pols a la situació i comprovar, de primera mà, si és cert que el partit fa aigües per tot arreu. Però, què els ha passat als socialistes andalusos per arribar a un extrem com aquest?

El desgast del partit ve de lluny. A les eleccions municipals d'ara fa quatre anys, el PP ja es va imposar a totes les grans ciutats andaluses, si bé els pactes entre el PSOE i IU el van allunyar de l'alcaldia en ciutats importants com Sevilla o Córdoba. A poc a poc, els socialistes han anat reculant fins a convertir-se en el partit rural per excel·lència, en una comunitat amb més de 950.000 persones a l'atur i moltes més que depenen per viure del subsidi agrari i del controvertit pla d'ocupació rural (PER) -ara amb un altre nom- que paguen a mitges la Junta i el govern de l'Estat. Ara, a aquesta tendència, s'hi sumen la polèmica pels ERO fraudulents que va autoritzar la Junta i les informacions que han publicat diversos diaris conservadors sobre els suposats negocis d'assessorament que hauria fet el fill de Manuel Chaves a empreses que tenien negocis amb el govern autonòmic. La Moncloa ha tancat files amb el vicepresident tercer, de qui assegura que és un polític "absolutament honrat", i el PSOE andalús ha demanat perdó als ciutadans.

L'executiva federal socialista i el govern de Zapatero també han donat ple suport a Griñán en el pols que manté amb el sector crític del partit a Andalusia, més pròxim a Chaves. Ell, però, també s'ha posat al costat de Griñán. La gota que ha desbordat la batalla interna ha estat la dimissió, aquesta setmana, del conseller de Governació, Luis Pizarro, que va ser la mà dreta de l'expresident al partit molt de temps.

La debilitat del socialisme andalús i la fragilitat del PSC, immers en un incert procés de renovació, preocupa Ferraz de cara al cicle electoral que comença a les municipals del 22-M. El PSOE sap que els dos principals graners de vot passen per moments crítics, per motius ben diversos. I sense Andalusia i Catalunya, arrasa el PP.