RASQUERA (RIBERA D'EBRE)Una vintena d'homes -tots voltant o superant de llarg la vuitantena i franquejats per periodistes- passaven la tarda ahir a la plaça de la Glorieta de Rasquera, a pocs metres del centre cívic on, durant tot el dia, el poble votava si avalava o no la plantació de marihuana aprovada per l'Ajuntament. El tema que els ha posat a l'ull de l'huracà mediàtic i que ha provocat tensions entre el veïnat. "No volem parlar, la marihuana ens està dividint i això no és bo per al poble", resumia un dels veïns després de dipositar el seu vot i sense voler, com la majoria, detallar si estava a favor o en contra del projecte.
"Aquí ens coneixem tots i no té sentit entrar en confrontacions d'aquest tipus, sobretot si tens un negoci de cara al públic", explicava una rasquerana "farta" d'atendre els mitjans de comunicació. Alguns apuntaven, també, que la disputa política s'estava imposant al debat sobre la conveniència de tirar endavant el projecte cannàbic. I d'altres senzillament callaven pel bé de la convivència.
La premsa va prendre ahir aquest petit poble de 960 habitants que viu en un ambient enrarit. Hi ha joves que s'hi passegen amb samarretes que declaren el seu amor a Rasquera amb una fulla de marihuana fent de cor, gent que abaixa el cap quan veu que Rasquera surt als telenotícies per aquest projecte i d'altres que en fan una defensa acèrrima basada, sobretot, en els ingressos que generarà i en la possibilitat d'impulsar la investigació. Ahir, a més, també es van acostar a Rasquera els primers curiosos, atrets pel projecte cannàbic, que no volien perdre's el recompte de vots.
El projecte de la plantació de marihuana aprovada amb l'Associació Barcelonesa Cannàbica d'Autoconsum (ABCDA) en uns terrenys dins els límits de Rasquera és l'única solució que ha trobat l'equip de govern (ERC) per eixugar el deute milionari que ofega un poble on més de la tercera part dels veïns ja estan jubilats, hi ha una quarantena de persones a l'atur i les ofertes laborals brillen per la seva absència. Colpejada per la crisi al camp, la població de Rasquera veu com més enllà de la feina que donen les pastisseries, els tres bars i els dos restaurants del poble, necessita buscar-se la vida fora dels límits del municipi, sobretot en indústries de localitats properes. El problema, com reconeix l'alcalde, Bernat Pellisa, és que en els últims anys s'ha invertit molt en obra pública per asfaltar carrers, construir el centre cívic que ahir acollia la votació -inaugurat el 2010, com recorda una placa a l'entrada de l'edifici- o fer el casal de la gent gran. I tots aquests projectes s'han traduït en deute.
Suport a l'alcalde
Ara la població es divideix entre els que donen suport incondicional a l'alcalde i la seva gestió, i els que critiquen que s'hagi arribat fins aquí perquè s'oposen rotundament a obrir les portes del poble a la marihuana. "Jo estic amb Rasquera i amb l'alcalde, i voto a favor de tot el que sigui bo per al poble", explicava Josep Bladé, assegut en un dels bancs de la plaça i atent, durant tot el dia, a com es desenvolupava el referèndum. Té vora 90 anys i tota la vida s'ha dedicat a la ramaderia. Ara entén que cal explorar noves fonts d'ingressos. "Tot anirà bé", animava Bladé a mig matí a l'alcalde, que havia anunciat que si no rebien el 75% dels suports, l'equip de govern en bloc dimitiria. Pellisa entrava i sortia nerviós del centre cívic. També Jaume Ramos veia en la marihuana una opció de futur. Aquest veí argumentava que Rasquera no pot dir no d'entrada a un projecte que li pot reportar ingressos. "No ens tanquem portes abans d'hora, si després la justícia diu que el projecte no s'adiu a la legalitat, ja en parlarem", raonava Ramos.
A l'altre extrem se situaven Francisco Garrido i la seva dona, Liliana Moya, que destacaven que l'alcalde "ha creuat els límits". Garrido havia estat regidor per ERC a l'Ajuntament i creu que, en aquest cas, Pellisa "ha abusat del seu poder". Li reconeixia la feina feta, però apuntava que "s'ha estirat més el braç que la màniga, sobretot en l'època del tripartit", i que ara això "no es pot resoldre amb una plantació de marihuana, perquè encara que generi ingressos no és futur per als nens del poble". Moya, que és colombiana i ja havia expressat en alguna ocasió els seus dubtes a l'equip de govern, lamentava que es tragués ferro als "problemes de la droga". En terra de ningú se situava una fracció de la població que, segons avançaven les hores, anava perfilant el seu vot sense cap entusiasme. D'altres, més crítics, no avalaven les formes del referèndum i argumentaven que no tenia sentit fer que el poble es pronunciés abans de tenir un veredicte legal sobre les possibilitats que el projecte prosperés.
