Adiferència d'altres mesures amb menys transcendència que una reforma constitucional, el blindatge de la limitació del dèficit no prové de demandes dels agents socials o dels experts, sinó que és dictada des de Berlín. Un cop feta, els economistes no aplaudeixen ostentosament la modificació de la carta magna i dubten sobre si pot suposar una agressió a l'autogovern.
Idoneïtat. Una condició europea que desperta resignació o oposició
Quan li van preguntar sobre el seu posicionament, el catedràtic d'economia de la UPF Guillem López Casasnovas va dir que se situa "més pròxim al no que al sí, tal com s'està fent". És favorable "al contingut, però no al continent" i reflexiona: "És bo millorar el seny amb què s'utilitzen els recursos públics. Contra el cant de les sirenes només un polític sense criteri necessita fermar-se al timó ignorant vents i tempestats. Un reforçament de la llei general pressupostària i unes quantes coses, però, farien fins i tot la reforma més efectiva". Més crític és el doctor en ciències econòmiques de la UB Daniel Raventós, que denuncia "una servitud impressionant respecte als mercats". "Diversos economistes [com el Nobel Paul Krugman] ja apunten que aquestes mesures estan condemnades al fracàs", subratlla. Pel catedràtic d'economia aplicada de la UAB Josep Oliver, la iniciativa "no és bona o no", sinó només "una condició d'Alemanya i del BCE per ajudar les finances", però critica que només es parli de despeses i no d'ingressos. "Paguem pocs impostos en relació amb el centre d'Europa", assenyala.
Conseqüències. Una reforma sense aplicació pròxima que pot calmar mercats
Casasnovas i Oliver esperen que la reforma calmi els mercats, ja que, segons el primer: "Pretesament, volen més la visualització dels compromisos que no garanties d'efectivitat ara". El segon afegeix, a més: "No afectarà a curt termini com ens gastem els diners". Raventós, per contra, opina: "Amb autèntics lacais com els governs espanyol i català, els mercats seguiran especulant".
Contraindicacions. Una mesura flexible per alguns i massa rígida per d'altres
L'exclusió d'una xifra concreta a la reforma i la inclusió d'un punt que permet superar el límit en casos de crisis posteriors -formalment no s'aplica fins al 2020 per la mala situació econòmica actual- i per garantir els serveis públics permeten certa flexibilitat. "És suficientment ambigua", celebra Oliver. Per contra, Casasnovas veu excessiva la fórmula emprada: "Remet a una llei orgànica futura mentre que, si es volgués, amb les lleis actuals seria ja suficient. No es una qüestió de lleis sinó de pràctiques i de sentit comú exigible als polítics". Raventós tem que això impedeixi futures lluites contra possibles crisis, ja que quan "no hi inversió privada, ha d'entrar la pública".
Recentralització. Una limitació més gran per a qui té més despesa
Pel que fa a l'autogovern, Raventós denuncia que la reforma "suposa un intent de recentralització". Hi coincideix Casasnovas, que subratlla que "de moment els acords s'han fet al Congrés, sense comptar amb les autonomies". El consens en aquest punt el trenca Oliver, que recorda que "ja hi ha lleis que limiten el dèficit i acords d'estabilitat pressupostària del Consell de Política Fiscal i Financera". Pel que fa a la diferència de límit de dèficit -0,26% per a l'Estat i 0,14% per a les autonomies-, assenyala que "és molt petita". Casasnovas, però, destaca: "El 60% de la despesa està en mans de les comunitats. Per quina raó el marge ara és més petit? -es pregunta-. Des d'una concepció poc federal de l'Estat, la sobirania fiscal s'entén única".
