Aquesta setmana ha estat la del que Francesc Homs va definir dimarts a Palau com la "diplomàcia catalana". Aquell dia es nomenaven els alts càrrecs de la secretaria (amb l'anterior govern viceconselleria) en qüestió i dijous Artur Mas va estrenar equip en una intensa jornada a Brussel·les. A Josep A. Duran i Lleida no se l'havia nomenat dimarts però va oficiar de mestre de cerimònies a la capital belga. El líder d'Unió està molt present en tots els passos que fa el president en el tram inicial del seu mandat. També en els nomenaments d'Exteriors. Seva és la tria de Senén Florensa com a secretari de l'àrea, de Salvador Sedó -dirigent d'Unió- com a director general i de Juan Prat com a delegat a Brussel·les i interlocutor amb la UE, ara que ha desaparegut la direcció general que hi tractava.
Duran i UDC fa anys que juguen fort per fer-se un lloc a la democràcia cristiana europea, que s'integra al Partit Popular Europeu, i Mas es conforma, davant la desesperació d'alguns voluntariosos dirigents de CDC, a cobrir l'expedient amb els seus, els liberals. Ara és el moment de Duran. Els governs d'esquerres són cada cop més exòtics al continent i això, sumat a l'agenda de Florensa, però sobretot a la de l'altre membre de la diplomàcia espanyola incorporat a la causa, Prat, obre portes de despatxos com el de Durão i també valdrà, segurament, per al d'Angela Merkel, del PPE els dos.
Però és un sostre de vidre. Ni Duran, president de la comissió d'Exteriors del Congrés, ni Prat ni Florensa preveuen incomodar l'Estat amb la tasca de la diplomàcia catalana. No passaran de la ratlla, tal com donava a entendre amb sinceritat Prat (Juan, segons recollia el BOE a principis de gener i consta a totes les referències que fins ara hi ha sobre ell) a l'ARA fa uns dies. Prat es mou com un peix a l'aigua a les institucions comunitàries. És un capital, però costarà que algú entengui que ja no representa Espanya.
Ni ell ni cap altre nomenament a Exteriors respon tampoc, per trajectòria o currículum, al perfil marcadament econòmic que CiU volia imprimir en aquesta àrea.
Per ara Mas l'ha encertat evitant desmuntar l'estructura existent, que tot i la bona feina acusava la poca cohesió dels governs tripartits. Si el president vol anar més enllà i projectar la personalitat i la llengua nacional de Catalunya al món sense complexos -com prometia CiU- ha de canviar peons o obrar un miracle.
