El suport de Barrera a Pujol genera polèmica
Heribert Barrera continua generant polèmica després de mort. Iniciativa li va retreure ahir haver donat suport a CiU el 1980, cosa que va indignar la direcció d'ERC, que va fer sentir la seva queixa.
Barcelona.Unes paraules de Jaume Bosch van originar l'incendi. En un comunicat de condol, el diputat i dirigent d'ICV fa un reconeixement a la tasca de Barrera per a les llibertats nacionals però "lamenta" la decisió de l'any 1980, quan "en lloc d'apostar per reconèixer la majoria d'esquerres que hi havia al Parlament de Catalunya va optar per donar la presidència de la Generalitat a Jordi Pujol", cosa que va obrir "una llarga etapa de governs de CiU a la Generalitat". Aquestes paraules van molestar profundament la direcció d'ERC, que les va considerar poc respectuoses en una jornada de dol, i va obrir una polèmica a Twitter.
El vicesecretari general de coordinació interna dels republicans, Eduard López, va trobar "lamentable" la posició d'Iniciativa. Mitjançant un tuit va recordar a Bosch que "la llarga hegemonia pujolista no la va provocar Barrera, sinó la manca de perfil nacional del PSC" i va continuar revisant el passat retraient-li que "el PSUC es va empassar sense ni piular la Constitució espanyola". Altres dirigents del partit, com Marina Llansana, també van criticar la posició d'Iniciativa, que la va considerar "fora de lloc".
L'exconseller Josep Huguet va expressar en el seu blog una posició més autocrítica amb Barrera però també de rebuig als atacs a l'expresident que venien dels ecosocialistes. Huguet va admetre que amb el pacte del 1980 CiU va aplicar a ERC "una abraçada de l'ós que va estar a punt de liquidar-la". L'exconseller del tripartit va titllar la decisió de "patriòtica" però també el va acusar de "posar en risc la continuïtat d'ERC perquè el partit es va quedar sense veu i amb la imatge de supeditació total a CiU".
Dit això, també va carregar contra els que "des de les files dogmàtiques i prepotents del comunisme, postcomunisme i els hereus actuals", en referència a ICV, "han llançat acusacions a ERC per no passar per l'hegemonia psuquera". Després de recordar que Barrera, entre molts altres, va viure els excessos de l'estalinisme durant la guerra i la postguerra, l'ha titllat de "bèstia negra de l'espanyolisme falangista de dretes i d'esquerres que domina ideològicament el sistema de partits polítics espanyols".
Al marge de la polèmica política, en l'àmbit institucional, ahir el president de la Generalitat va fer una compareixença especial a la galeria gòtica del Palau per donar solemnitat a la desaparició de la figura de Barrera, a qui va considerar un "mestre de patriotes". Artur Mas va recordar que el seu ideal independentista sempre va anar de la mà de la defensa de la justícia social, cosa que "val la pena subratllar en aquest moment". També va dir que era valent perquè "no s'amagava, donava la cara i a més exercia aquest coratge i aquesta valentia en tot moment". A més, també va voler subratllar-ne la coherència i la integritat com a persona. "Era un home recte", va dir. El record personal més recent que va explicar el president de la Generalitat és el de la manifestació del 10-J contra la sentència de l'Estatut emesa pel Tribunal Constitucional. "Recordo una imatge gravada al cap i al cor, fa un any, el 10 de juliol del 2010, a la manifestació pels carrers de Barcelona del dret a decidir, i recordo la figura del president Barrera amb 93 anys, recolzat en un bastó, a ple sol, a primera fila, fent el trajecte amb una imatge que donava prova de la solidesa d'aquesta persona", va explicar.
Un carrer a Barcelona
El que sí que tindrà en el futur Heribert Barrera serà un carrer a Barcelona. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va anunciar ahir que l'Ajuntament dedicarà "un carrer o un espai de la ciutat" a la seva memòria. Trias va explicar que "sense cap dubte, Barcelona i Catalunya recordaran sempre Barrera amb gran afecte i admiració" i com una de les persones "que més van contribuir a la recuperació de la democràcia i de la llibertat pública" de Catalunya, "primer des de l'exili, després des de la clandestinitat i posteriorment en democràcia".
El PP també es va afegir al condol però sense fer cap retret a Barrera malgrat que era independentista. Els populars van destacar-ne la integritat i van assegurar que havia estat un exemple per als parlamentaris catalans. "Més enllà de diferències ideològiques, hem de destacar la contribució de Barrera al restabliment de la democràcia a Catalunya", van dir.
La capella ardent s'obrirà aquest matí a les 10 al Parlament, amb un acte institucional on hi haurà la presidenta de la cambra, Núria de Gispert. Segons va explicar, estarà oberta fins a les dues i, després, a les quatre de la tarda es farà el funeral a l'Auditori de la cambra, amb l'assistència de les principals autoritats de Catalunya. Mas no podrà ser-hi perquè ha suspès la seva agenda per la mort d'un familiar. En l'àmbit cívic, s'ha convocat una concentració a les 12 davant del Parlament i s'ha convidat els catalans a penjar senyeres amb crespons negres als balcons. També hi ha peticions a Twitter perquè es faci un minut de silenci demà al Camp Nou abans del partit del Barça amb el Vila-real.
