La supressió de busos urbans s'estén al territori

BARCELONAMentre la majoria de catalans, els que viuen a Barcelona i a la seva conurbació, han seguit amb certa consternació i rebel·lió la pujada de preus dels títols de transport del metro i han rebutjat també la supressió d'algunes línies de bus urbà i el perill de desaparició del metro nocturn, el front obert a la resta de territori no ha merescut grans titulars. Però avança en el mateix sentit de manera implacable. Barcelona, amb la supressió de quatre línies de bus, la limitació a dies laborables de tres línies més i de quasi tots els busos de barri i la retallada d'horaris a les línies urbanes de Ferrocarrils, va completar el seu pla.

Territori i Sostenibilitat, de fet, ja s'havia avançat aquest octubre amb la supressió de deu línies interurbanes com Mollerussa-Lleida, Agramunt-Balaguer i Balaguer-Lleida, tres de les cinc línies nocturnes de Lleida i àrea metropolitana, la de Maçanet de la Selva - Sils o la de Tortosa-Tarragona. També en l'àmbit de les línies interurbanes la Generalitat va afegir a aquest paquet la supressió de la línia entre Barcelona i Vilafranca del Penedès.

Plans de viabilitat amb ERO

Però amb el començament del nou any la quadratura de pressupostos municipals ja ha tocat l'os de les línies urbanes d'una desena de municipis grans i petits d'arreu de Catalunya. Tarragona i Reus, més enllà de Barcelona, han fet notables ajustaments a una xarxa que als anys noranta es va dimensionar a l'alça: la primera ha suprimit quatre línies "però s'han reajustat els altres recorreguts", segons fonts municipals, i es continua a l'espera que el pla de viabilitat es tanqui amb un acomiadament de treballadors "del qual encara no se sap el nombre"; la capital del Baix Camp, que manté una forta tradició de desplaçaments pel nucli històric a peu, ha reduït la freqüència de pas en set línies, ha suprimit serveis d'estiu com el de la línia 11 i ha reprogramat moltes línies amb freqüències de pas de 30 minuts o amb adaptació a l'horari que tenien en dia festiu. Amposta ha estat l'última capital del sud del Principat a afegir-se a aquesta dinàmica, sense supressions generals de servei però finalitzant a les vuit del vespre la línia 1, o escapçant l'horari de tarda en cap de setmana de la línia 2, que arriba a la zona d'oci de les Tosses, que s'usa sobretot de matinada.

Un efecte acordió explica la retallada del servei que es concretarà a Mataró en els pròxims dies, després que la regidora de Mobilitat, Núria Calpe, anunciés dilluns passat el dèficit d'un milió d'euros de Mataró Bus i la reorganització de les vuit línies i freqüències. Hi haurà supressions de línies i els únics que estan contents ara mateix són els taxistes de l'estació, que van veure caure en picat el negoci justament amb el gran desplegament de noves línies.

150.000 euros de dèficit

En les línies urbanes dels municipis més petits, finalment, també hi ha registrats els primers casos de suspensió del servei: l'Ajuntament de Lliçà de Vall no ha volgut seguir gastant-se 150.000 euros per cobrir el dèficit anual del servei de bus, que passava cada 70 minuts, i Santa Eulàlia de Ronçana també ha tancat el servei, que arribava a Granollers. A Mollet del Vallès s'han tancat línies i a Cardedeu la reestructuració ha afectat el primer i últim viatge del bus urbà. Però, entre els petits, on hi està havent més protestes és a Capellades amb el popular Tinu , el bus que uneix el centre urbà amb l'estació. No s'ha arribat encara al límit del barri barceloní de Sant Genís, on 150 veïns van arribar a retenir un comboi del bus 112, però l'alcalde de Capellades, Marcel·lí Martorell, ho té clar: "Que no ens treguin el bus". La companyia i l'Ajuntament han ajornat la retallada fins al juny després que s'anunciés que l'1 de febrer ja no hi hauria connexió en l'arribada de mitja dotzena de trens de FGC. Es vol compensar amb busos semidirectes entre Igualada i Barcelona que parin a Capellades.