Les dures desfetes electorals d'ERC van obligar-la a fer net i Oriol Junqueras, quan va accedir a la presidència, va buscar algú a imatge i semblança seva per encarar uns comicis massa prematurs. Va trucar a Alfred Bosch, un independent que després de la consulta sobiranista a Barcelona, de la qual va ser portaveu, es preguntava "I ara què?" Les semblances entre ells són enormes: historiadors, nouvinguts a la primera línia política, es declaren "bona gent" per davant de tot, més nacionals que socials i abonats a un discurs èpic que molts ja havien oblidat. Fins i tot els uneix una mirada peculiar.
Després de superar amb nota el repte de deixar Joan Ridao fora de combat, Bosch ja semblava preparat per als comicis. Aquest amant de la unitat independentista que busca capitalitzar l'èxit de les consultes està satisfet per l'aliança amb Reagrupament i encara somnia afegir-hi aviat SI. A l'inici de la campanya, però, va evidenciar les seves flaqueses: com a professor d'universitat carismàtic domina la distància mitjana i curta, però en els grans mítings desentona. Una feblesa que Junqueras, que aquest 20-N es juga la credibilitat del seu projecte, no es podia permetre. Des de llavors va relegar Bosch a teloner seu i ha acaparat protagonisme acte rere acte, amb el debat a TV3 com a punt d'inflexió. Les enquestes els són ara propícies després d'aconseguir el més difícil: fer oblidar l'etapa dels tripartits.
