BARCELONAAlguna cosa no quadra quan a mitja tarda d'un 10 de juny hi ha 26 graus a Estocolm i només 17 a Barcelona. I més encara si poques hores abans a Washington arribaven als 43. La primavera està sent atípica al continent europeu i a casa nostra els últims dies també ho estem començant a notar. Ciutats com Berlín i París han acumulat moltes tardes de més de 25 graus, i França, en general, ha tingut la primavera més càlida des del 1900. Les temperatures s'han situat 2,6 graus per sobre de la mitjana climàtica, i el país es troba immers en la pitjor sequera dels últims 50 anys. Més de la meitat de les regions franceses estan sotmeses a restriccions d'aigua , un problema que normalment només afronten comptades àrees del sud.
A la Gran Bretanya la primavera també ha estat seca, en global no havia plogut tan poc des del 1990, i diverses regions de l'est es troben oficialment també en situació de sequera. La calor ha disparat el nombre d'incendis forestals a la zona.
Als Estats Units l'última setmana també ha estat molt calorosa, dijous a Nova York es van fregar els 100 graus Fahrenheit, uns 38 centígrads, que tot i no ser un rècord absolut per un juny, s'acosta bastant al registre més alt mai assolit.
Tenen relació les calorades a banda i banda de l'Atlàntic? Tenen a veure amb el canvi climàtic? La resposta gairebé mai és clara, ja que com ens diu l'investigador en canvi climàtic de la Universitat Rovira i Virgili, Enric Aguilar, mai un climatòleg relacionarà un esdeveniment concret amb l'escalfament global. Segons Aguilar no és important que aquests fenòmens s'estiguin produint ara simultàniament en diversos llocs del planeta, sinó que el fet important és que es vagin repetint de manera més o menys continuada al llarg dels anys.
Tampoc no està clar que tinguin a veure amb el fenomen de la Niña que tanta transcendència va tenir en les fortes inundacions a Austràlia fa uns mesos, però que ara ja remet.
Aquí el juny ha començat amb molta pluja i va pel camí de ser el mes més plujós de tota la sèrie de l'observatori Fabra, amb gairebé 100 anys de dades. Fins ara, el juny més plujós a l'observatori enfilat al Tibidabo havia estat el del 1992, amb 152 litres per metre quadrat. Però amb només 10 dies de juny aquest 2011 ja se n'han acumulat 120. Tampoc les temperatures de menys de 20 graus al migdia són les normals per l'època, però al qui intenti aprofitar la fresca dels primers dies de juny a casa nostra per posar en qüestió el canvi climàtic és ben fàcil rebatre'l: l'abril va ser el mes més càlid que ha registrat mai l'estació, amb una calorada molt prematura que va provocar temperatures de 30 graus abans de Setmana Santa.
Efectes sobre els cereals
Les pèrdues en el sector dels cereals són astronòmiques al nord d'Europa i, per exemple, el govern francès ha hagut de prometre compensacions de fins a 1.000 milions d'euros. Això pot tenir efectes a Catalunya, ja que collim menys cereals dels que consumim. Aquí la campanya ha estat irregular, segons el responsable nacional de cereals d'Unió de Pagesos, Alejandro Domingo, algunes comarques han tingut bona collita i d'altres l'han tingut més fluixa, però els preus de venda són bons. Segons Domingo, la crisi europea ajudarà els pagesos catalans perquè puguin vendre millor els cereals durant l'estiu.
